La Llei de Llengües de l’Aragó ja té un redactat final, pendent d’aprovació. Aquesta llei girarà al voltant de tres pilars bàsics:
1- El dret dels ciutadans a conèixer i usar el català i l’aragonès.
2- El foment del seu ús en aquelles zones on hi hagi parlants d’aquestes llengües.
3- Hi haurà garanties del seu aprenentatge, que serà regulat també a la futura Llei d’Educació aragonesa, de propera aprovació.
Encara que tot això és molt positiu, hi manca el més important, que no hi és. La llei no serà en cap cas, citant paraules textuals del govern, ‘impositiva’. Es vol posar èmfasi en el caràcter ‘voluntari’ d’aquestes dues llengües. Evidentment les ‘imposicions’ és deixen, és clar, per al castellà, d’obligat ensenyament i coneixement per a tots.
Per tant ni aragonès ni català seran cooficials en cap punt de l’Aragó, tot i que regularà les relacions dels seus parlants amb l’administració, probablement mitjançant el concepte de ‘mèrit’ per als funcionaris de l’administració. Segons l’executiu aragonès la llei serà ‘assumible per tothom’ perquè ‘recull drets però no pressiona a ningú’.
Per acabar, la llengua catalana rebrà molt probablement el nom de ‘català de l’Aragó’ o bé ‘català occidental’.
