Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

El català és la llengua materna del 43% dels catalans tot i que la consideren seva un 54%

El percentatge de població que té el català com a llengua d’identificació és més alt que el percentatge que el té com a llengua materna. Això es produeix concretament a Catalunya, ja que mentre un 43,4% afirma que el català ha estat la seva llengua inicial, un 54% la reconeix com a la seva llengua. Les dades es recullen en un llibre-enquesta que s’ha presentat aquest dimarts en el marc de la ‘Jornada Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana a l’inici del Segle XXI’. El treball presenta per primera vegada resultats globals sobre les habilitats i usos lingüístics dels habitants dels països catalans. Els autors són Enrico Chessa, Ernest Querol, Natxo Sorolla, Joaquim Torres i Joan-Albert Villaverde.

Redacció
Redacció 23/10/2007

La transmissió de la llengua catalana entre generacions als països catalans es divideix en tres grups ben diferenciats. D’una banda, a l’Alguer i a la Catalunya Nord l’ús del català mostra índexs negatius que identifiquen estadis avançats del procés de substitució lingüística, mentre que en la part oposada es troben Andorra i Catalunya on la vitalitat de la llengua és clarament més alta. Per la seva banda, les Illes Balears; el País Valencià i la Franja de Ponent es mantenen com les zones amb un ‘moderat’ avenç.

El percentatge de població que té el català com a llengua d’identificació varia en funció de la zona dins dels Països Catalans. S’observa que a les Illes Balears aquest percentatges són d’un 44,8% (llengua inicial) davant del 49,5% que la consideren seva; i a Andorra, d’un 32,9% davant del 43,2%. En canvi, a la Franja; a la Catalunya Nord i a l’Alguer els habitants que consideren el català com a llengua d’identificació és inferior a aquells que la van tenir com a llengua inicial.

D’altra banda, l’enquesta mostra que més de nou milions d’habitants dels Països Catalans afirma saber parlar català. El major percentatge es troba a la Franja (88,8%) i a Catalunya (84,7%). Pel que fa el seu enteniment o comprensió totes les zones superen el 90% a excepció del País Valencià (81,6%) i la Catalunya Nord (65,3%). Respecte a la seva lectura els percentatges varien en funció de la zona. En el cas de Catalunya, 9 de cada deu habitants sap llegir en català; al País Valencià un 51,5%; a les Illes Balears un 79,6%; a Andorra un 89,7%; a la Franja, un 72,9%; a la Catalunya Nord, un 31,4% i a l’Alguer un 46,5%. Finalment, l’escriptura és el menor ús que els habitants afirmen fer. A Catalunya el practica un 62,3%; al País Valencià, un 27,3%; a les Illes, un 46,9%; a Andorra, un 61,1%; a la Franja, un 30,3%; a la Catalunya Nord, un 10,6% i a l’Alguer, un 13,6%.

Una altra de les dades de l’informe respon a si la població està d’acord amb la unitat de la llengua catalana. A Andorra, Catalunya i la Franja els percentatges suposen al voltant del 85%, respectivament. Mentre que els dos territoris insulars –les Illes Balears i l’Alguer- els percentatges són de gairebé el 70%, i a la Catalunya Nord del 68,5%. Respecte a si consideren que el català s’usarà més en el futur que ara, cap dels territoris supera el 50%, tot i que els més optimistes en aquest aspecte tornen a ser els habitants de Catalunya (40,3%); del País Valencià (44,7%), i d’Andorra (49,2%).