Segons el document, el 64% de la població catalana respira aire contaminat, sovint per diversos elements, perquè el 54% respira aire contaminat amb partícules i un 21% contaminat per NO2. El principal origen de la contaminació són les emissions originades pel trànsit, les indústries i les calefaccions. Tan sols el trànsit suposa el 80% del problema i la seva afectació s’aguditza en les grans ciutats i àrees metropolitanes.
El document recull les dades del 2007 i ha estat elaborat a partir de les dades facilitades pels diversos territoris autonòmics excepte en casos com el de Galícia, Canàries i Balears, que no hi han col·laborat. Segons els seus autors, Catalunya ha estat la comunitat que ha facilitat més dades, incloent-hi els casos en què s’han superat els límits legals de contaminació.
16.000 vides l’any a tot l’Estat
Segons l’estudi, la contaminació causa la mort de 16.000 persones cada any a tot l’Estat, quatre vegades més que els accidents de trànsit, i a més no s’observen millores respecte a altres anys. Les dades apunten que un 53% de la població de l’Estat respira aire contaminat, i que l’element més problemàtic són les partícules en suspensió (PM10) que afecten a un 48% de la població. El segueix el diòxid de nitrogen (NO2), que afecta un 21% dels ciutadans, especialment a les grans ciutats, i l’ozó (O3) que és present a les àrees rurals periurbanes pròximes a les grans ciutats.
El document apunta que el diòxid de nitrogen (NO2) prové principalment de les emissions dels automòbils i dona lloc a la producció d’ozó troposfèric i a partícules en suspensió menors a les 2,5 micres, que són les més danyoses per a la salut. El seu límit legal és de 50 micrograms el metre cúbic. Principalment afecta la respiració i inhibeixen algunes funcions dels pulmons com per exemple la resposta immunològica. Els més afectats són els nens i els asmàtics, i l’exposició crònica a aire contaminat per aquest element s’associa a un increment de les malalties respiratòries cròniques, l’envelliment prematur del pulmó i la disminució de la seva capacitat funcional.
L’ozó troposfèric és un agent oxidant que es forma mitjançant reaccions fotoquímiques en les que participa la radiació solar, el diòxid de nitrogen i compostos orgànics volàtils. El seu límit legal són 120 mg/m3. És un contaminant secundari que es forma principalment a les tardes d’estiu. La molècula, altament reactiva, tendeix a descompondre’s en les zones en què existeix una alta concentració de diòxid de nitrogen, fet que explica perquè la seva presència és relativament baixa a les grans ciutats i més alta als cinturons metropolitants i a les àrees rurals circumdants. Provoca irritació als ulls, superfícies mucoses i als pulmons i afecta més les persones grans.
El diòxid de sofre (SO2) ha disminuït en els últims anys gràcies a la substitució de combustibles a les calderes de calefacció, tot i que encara és un contaminant important en determinats punts de la geografia, especialment als voltants de les centrals tèrmiques de carbó. El seu límit legal diari és de 125 mg/m3. L’exposició crònica a aquest element es relaciona amb un major nobre de morts prematures associades a malalties pulmonars i cardiovasculars. El seu efecte irritant continuat pot causar una disminució de les funcions respiratòries i el desenvolupament de malalties com la bronquitis.
Segons ecologies en Acció, els costos econòmics derivats de la contaminació atmosfèrica podrien ser d’entre 16.000 i 46.000 milions d’euros, és a dir, entre un 1,7% o un 4,7% del PIB de l’estat.
