En un acte a la plaça del Rei, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés (SiP) han fet públic un comunicat en el qual reclamen ‘la necessitat d’unitat de tots els sectors i sensibilitats del sobiranisme català, en el sentit més ampli i plural’, perquè ‘conflueixin en una estratègia i acció comunes per sortir al carrer i fer de la mobilització popular l’eix vertebrador d’aquesta nova etapa cap a la sobirania’. Les dues plataformes consideren ‘esgotada’ la via estatutària. Un text que consideren un ‘fracàs’.
Una petició que han fet tenint al seu voltant representants dels sectors polítics sobiranistes. Des de Joan Ridao, d’ERC, a Uriel Bertran, d’Esquerra Independentista (EI), i Oriol Salles, de Reagrupament.cat. També hi ha estat present el dirigent de les JERC Pere Aragonès, així com Víctor Terradellas, de la Plataforma per la Sobirania de CDC. A més, hi ha hagut representants de les CUP, l’Obra Cultural Balear (OCB) i l’Espai País Valencià (EPV).
El representant de la Plataforma pel Dret de Decidir Gerard Fernández ha assegurat que aquesta organització vol ‘treballar de forma unitària, àmplia i transversal’ amb les diferents plataformes sobiranistes i partits polítics, marcant ‘una estratègia comuna de país entre tots’, tot i considerar ‘legítimes’ les dinàmiques de cada partit. ‘Seria una gran irresponsabilitat política no fer-ho’, ha alertat.
La plataforma ha cridat a la mobilització ciutadana i ha anunciat diferents mobilitzacions a partir d’ara. El primer serà divendres 12 d’octubre, amb una manifestació a Lleida dins de la campanya ‘300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència’ (300a). Entre d’altres, la plataforma té prevista una trobada nacional pel 17 de novembre, on es marcarà ‘un nou esquema organitzatiu i estructural de la plataforma’, donat el creixement que ha experimentat.
Per als voltants del 6 de desembre, la plataforma prepara un acte dins de la campanya ‘Decideixo decidir’, que estarà en l’equador i que consisteix en una recollida de signatures per demanar exercir aquest dret. A més, han anunciat que durant la primera quinzena de novembre es presentarà una moció als ajuntaments del país perquè s’aprovi una adhesió a aquesta campanya.
Des de Sobirania i Progrés, Roser Gaitano ha denunciat que l’estat espanyol té ‘poca cultura democràtica’ cap aquells que ‘volen qüestionar les seves bases’, en referència als últims actes en contra de la monarquia, i ha apostat perquè la causa catalana sigui ‘reconeguda internacionalment’ perquè ‘el món sàpiga que hi ha un estat espanyol on quan algú qüestiona el seu cap d’estat, és motiu de delicte’ i on ‘demanar la separació democràtica es criminalitza i es desestima sense raons’. També ha demanat ‘articular l’espai sobiranista’ per ‘contrarestar els embats de l’estat espanyol’.
El manifest conjunt també mostra la seva ‘solidaritat’ amb aquells que ‘han vist vulnerats els seus drets civils més elementals per expressar la seva opinió respecte a la institució monàrquica i les dinàmiques jacobines de l’estat espanyol’ i dóna suport ‘al poble basc i al seu dret a decidir, davant la negativa rotunda dels poders de l’estat a acceptar la convocatòria de consultes i referèndums en el seu àmbit nacional’. En aquest sentit, han demanat ‘respecte per allò que la ciutadania basca decideixi’ i han fet una crida ‘contra la repressió política i electoralista vers els líders polítics d’una part important del poble basc’, en referència a Batasuna.
