El jutge Llarena hauria de saber que la suspensió de càrrecs polítics està prevista per terroristes rebels que usin armes de guerra o explosius, com va sentenciar el TC l'any 1987, i no per casos de rebel·lions imaginàries. #ProuInjusticia #LlibertatPresosPoliticsiexiliats
— Drets (@DretsCat) 28 de junio de 2018
El 384 bis neix després de l’article 55.2 de la Constitució Espanyola, que regula primerament l’estat d'excepció o de setge a l’Estat espanyol. Emmarcat en el capítol sobre “suspensió dels drets i llibertats”, aquest article constitucional permet la creació d’una llei per “determinar la forma i els casos en que, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets […] poden ser suspesos per a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes”. Aquí rau el problema: tot i que ho diu clarament, només bandes armades o elements terroristes; el 1984 -quan s'aprova la llei orgànica corresponent “excedint-se del que diu la Constitució Espanyola”- s'introdueix el terme “rebels” en l’època dura del terrorisme d’ETA. Una llei que tant el Parlament Basc com el català recorren per inconstitucional, qüestionant al Tribunal Constitucional quin significat tenen els “elements rebels” que hi apareixen. El 1987, el TC fa pública una sentència en que interpreta el concepte i l’equipara amb l'ús il.legítim d'armes de guerra o explosius per trencar l'ordre constitucional. És a dir, els “rebels” són terroristes amb l’objectiu de trencar Espanya.
La sala torna a admetre que aquesta explicació no encaixa amb la descripció “clàssica” del pronunciament militar, però que la “falta de similitud formal no impedeix la possibilitat de considerar-la correctament inclosa en el precepte que correspon a la rebel·lió”. També té la barra de dir que van existir “indicis suficients d'actes violents” almenys en els dies 20 de setembre i 1 d'octubre i que es van exercir “contra les persones i les coses”. A més, apunta que els ciutadans es van “alçar pública i tumultuàriament amb la finalitat d'impedir per la força i al marge de les vies legals l'aplicació de les lleis” i alerta que això seria constitutiu d'un delicte de sedició.
Els magistrats també rebaten els arguments de la defensa d'Oriol Junqueras i neguen que existís persecució política. Apunten que es pot defensar un projecte polític “sempre dins el sistema constitucional”, però apunta que en aquest cas es va fer “acudint a actes de violència que, tot i realitzats per tercers, haurien estat incitats de manera directa o indirecta i assumits per ells”. Retreu als recurrents que parlin del procés independentista com una actitud “festiva i pacífica”. Segons els magistrats, això és “una certa banalització del que va passar”. Segons la sala, es van produir uns fets “d'inusitada gravetat en un sistema democràtic”. Sobre el dret a vot, respon que no es pot exercir “en qualsevol moment ni de qualsevol manera o sobre qualsevol aspecte”, i apunta que a Espanya el dret a vot és “extremadament generós” ja que permet la presentació de candidatures que “pretenen abolir el sistema constitucional”.
Està per veure quina interpretació de la llei fa el jutge Llarena en el cas dels diputats exiliats, Antoni Comín i Carles Puigdemont, que tenen decretada la presó provisional a través de la mateixa interlocutòria de processament, on el jutge acordava mantenir les mesures cautelars contra ells. Segons recordava Carles, “no es poden prendre mesures com la inhabilitació sense ser escoltat” i -per tant- el jutge Llarena hauria de tornar a activar l’euroordre de detenció – “no de detenció i ingrés a presó”, perquè no pot empresonar els afectats abans que declarin- contra Comín a Bèlgica que ja va retirar en una ocasió per por a fer el ridícul davant la justícia europea. En el cas de Puigdemont, la resolució de la justícia alemanya encara no ha arribat.
