Dos films catalans participen al Festival de Cinema de Locarno

|

- Publicitat -

Locarno, un dels festivals de cinema més antics del món, tornarà a comptar amb la presència de Catalunya, en aquesta ocasió en dues seccions. Des dels seus inicis, fa seixanta-un anys, el festival ha mantingut una estreta relació amb el cinema català, amb la primera projecció d”El pisito’, d’Isidor M. Ferry, el 1959, fins al descobriment d’autors com Marc Recha el 1992, amb el seu primer llargmetratge ‘El cielo sube’, o la més recent estrena de Roser Aguilar, a ‘Lo mejor de mí’.

‘El brau blau’, una producció catalana dirigida per Daniel V. Villamediana, conegut en el món del cel·luloide com a crític, guionista i fundador de la revista ‘Letras de cine’, és el primer llargmetratge d’aquest cinèfil val·lisoletà resident a Barcelona. És una rehabilitació del món dels toros per al cinema, a manera d’aproximació al costat més primitiu del toreig, segons el director.

Publicitat

Amb molt pocs mitjans, el film fa un exhaustiu i poètic seguiment del dia a dia d’un jove obsessionat amb la tècnica d’un dels destres que aixeca places senceres, José Tomás. Aïllat en una masia de l’Empordà, el protagonista d”El brau blau’ practica el toreig inferior, una manera de torejar sense toro que es converteix per a ell en un camí espiritual.

Passant del documental a la ficció més excèntrica i sense l’aparició de cap brau, el film de Daniel V. Villamediana s’enfronta a la tauromàquia en un terreny absent de tòpics, amb la voluntat que la tècnica i l’espiritualitat prenguin tot el protagonisme. La pel·lícula s’estrenarà a Espanya la pròxima tardor.

També amb els mínims recursos, el director Christophe Farnarier ha escollit un viatge llegendari i solitari per al seu primer film, la transhumància. Amb producció d’Eddie Saeta i coproducció de Televisió de Catalunya, ‘El somni’ és un viatge documental des dels prats de l’Empordà fins al Ripollès, seguint els passos de Pipa, un pastor que des dels sis anys guia el seu ramat d’una terra a l’altra per aprofitar al màxim l’escalonament dels pasturatges.

Al costat de les seves passes, la pel·lícula ofereix un recorregut per la Catalunya rural, la natura, el temps i la vida d’un home, la seva cultura, llengua i pensament. Un viatge que també fa el realitzador, en les mateixes condicions que els pastors i l’únic acompanyament d’una càmera i un micròfon, atent a qualsevol gest o comentari, i deixen constància dels canvis de vida, amb fenòmens com el canvi climàtic o les comunicacions que porten a la desaparició de tradicions mil·lenàries.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí