Desmuntant Tabàrnia

Tot comença amb Daniel de la Fuente, autoproclamat fundador de Tabàrnia, que -en la seva primera aparició pública als  mitjans- posa al costat d’Antonio Robles, el primer secretari general de Ciudadanos i exdiputat del partit al Parlament; a més d’articulista habitual del Libertad Digital de Federico Jiménez Losantos i molt present a altres mitjans de tendència ultra.  De la Fuente està al darrere de la revista online El Magacín, on trobem articles amb títols com “El Golpe de Estado del Frente Popular en las elecciones de 1936” i a Facebook es seguidor de Dolça Catalunya o el grup del Partito Democratico Italiano di Unità Monarchica que -el 1972- es va integrar en el Movimento Sociale Italiano – Destra Nazionale, els hereus polítics del feixisme a Itàlia. Però -més enllà d’això- de la Fuente és, sobretot, una persona que mira pels seus negocis. Vols saber quins són? 

 

Albert Boadella, ressentit amb Catalunya

 

Molts catalans encara no entenen per què  l’actor, dramaturg i director català ha abraçat el nacionalisme espanyol més caspós, quan precisament ell havia lluitat vivament contra la censura franquista des de Catalunya amb Els Joglars. Diuen les males llengües que s’hauria encabritat quan, el 1998, CiU va concedir a Josep Maria Flotats i no pas a ell la direcció del Teatre Nacional de Catalunya. A partir d'aquí, Boadella hauria identificat el catalanisme com l'enemic i Madrid li hauria comprat la seva ridícula  paranoia de boicot per part dels catalans que ha desembocat en una obsessiva croada personal contra Catalunya que dura fins a l’actualitat. Li està especialment agraït a l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, tot i formar part ell de la fundació de Ciudadanos i -més endavant- recolzar UPyD.  Vols saber per què?
 

Jaume Vives: l’ultracatòlic, homòfob, masclista i xenòfob que dóna veu a Tabàrnia  

 

Una altra de les cares més conegudes de Tabàrnia és la de Jaume Vives Vives, portaveu de la plataforma. Era conegut i alabat als mitjans de comunicació unionistes com el del “balcó de la resistència” al carrer Balmes de Barcelona, d’on penjava la bandera espanyola amb el Sagrat Cor de Jesús que van usar els Requetés -una organització paramilitar carlista, moviment amb qui està molt vinculat- a favor del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. 

 

Però la cosa no acaba aquí. El 2011, Jaume Vives Vives va fundar el diari digital El Prisma, des del qual ha donat veu a personatges de la ultradreta més rància. L’homosexualitat i l’avortament són els dos temes estrella de la publicació de Vives; juntament amb el rebuig a la immigració, l’islam o el feminisme. Tampoc amaga la seva homofòbia, masclisme o xenofòbia en publicacions al seu Twitter. Vols saber què diu?

 

Joan López Alegre i Tomás Guasch, el trampolí de Tabàrnia als mitjans de comunicació espanyolistes

 

Segurament, Jaume Vives va coincidir amb el proper protagonista a la Universitat Abat Oliva CEU, centre de pensament del catolicisme més conservador. Joan López Alegre és el propietari d’una de les empreses que promociona i fa difusió de Tabàrnia, StrategyComm, i tertulià en defensa del nacionalisme espanyol més ranci. A més, és exdiputat del PP i ha treballat per a Ciudadanos (concretament, per a Juan Carlos Girauta) i per Alejo Vidal-Quadras (que va saltar del PP a VOX) al Parlament Europeu. 

 

D’altra banda, juga un paper important pel que fa a la comunicació de Tabàrnia el periodista de la COPE Tomás Guasch, que ha estat proclamat pel deliri unionista com a ministre d’esports.  I un altre ‘ministre’ -el d’Hisenda- que no podem oblidar esmentar és Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d’Or. Gabriel, que va quedar retratat el passat octubre en una conversa telefònica gravada on s'esplaiava contra els independentistes i els titllava de “fills de puta” desitjant que els “donessin pel cul”. Vols saber-ne més?

 

Miguel Martínez, de festa amb el petit Nicolás

 

I, no podem acabar aquest repàs per la cúpula de Tabàrnia sense parlar del president de la Plataforma , Miguel Martínez. El que és més interessant sobre ell és fer una passejada per les xarxes socials, on apareixen fotos seves amb Albert Tafalla, dirigent local de Plataforma per Catalunya, imputat el 2013 acusat de protagonitzar una campanya electoral racista. Al seu  Facebook, a més, hi ha altres perles com la bandera carlista de la Creu de Borgonya o la utilització de l’assassinat del militant falangista Víctor Laínez a Saragossa per victimitzar aquesta mena de nacionalisme espanyol. Però -entre tot això (i més)- el que sense dubte més sorprèn són les fotografies en que se’l veu en un ambient festiu amb el petit Nicolás, detingut el 2014 acusat de falsedat documental, estafa en grau de temptativa i usurpació de funcions públiques i estat civil, a més de ser imputat posteriorment per revelació de secrets, suborn impropi, malversació de cabals públics i tràfic d'influències. Vols veure-ho?