Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Coses de la llengua

Enric Gomà analitza, a Control de plagues,la substitució d’algunes paraules per altres, en un relat irònic i alhora rigorós sobre la vitalitat de la llengua   Control de plagues. 92 […]

Redacció
Redacció 31/08/2018

Enric Gomà analitza, a Control de plagues,la substitució dalgunes paraules per altres, en un relat irònic i alhora rigorós sobre la vitalitat de la llengua
 
Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar
Enric Gomà
Pòrtic
Barcelona, 2018
240 pàgines
15,90 €
 
El catalans som molt de la llengua. Les coses del diccionari ens poden ocupar una bona estona del nostre temps. La recent modificació d’aspectes com els accents diacrítics ha generat un debat intens, més enllà dels àmbits purament acadèmics. La llengua, el català, és una cosa viva, i per això qui més qui menys hi té alguna cosa a dir.
 
L’escriptor Enric Gomà parteix de la premissa que “cada català té dins seu un home del temps, un entrenador del Barça i un lingüista”per a analitzar fins a 92 paraules que “fagociten”unes altres 92 paraules, també catalanes. Els dos grups de paraules són correctes, però les paraules substituïdes són molt més naturals i col·loquials.
 
Català modern, català de tota la vida
 
Parlem de cercar i buscar, canya i palla, còmoda i calaixera, oxidar i rovellar o peresa i mandra. Són paraules del català col·loquial i quotidià, del que fem servir habitualment en les nostres converses. Són un conjunt de paraules de han mutat en el seu ús habitual, fins al punt que en molts casos la paraula que fins ara fèiem servir ja gairebé ha desaparegut de la nostra dicció: ja no travessem, sinó que creuen; ja no anem a un envelat sinó a una carpa; ja no mengem be sinó xai, ja no fem res alhora sinó al mateix temps…. És allò del “català de tota la vida”que es va perdent per substitució del català més modern.
 
Gomà analitza cada una d’aquests paraules , que, insisteix, són correctes en tots els casos i, efectivament, com explicita el mateix autor, en la majoria de casos es refereixen “al català de Barcelona, que inclouria a grans trets el del Vallès i el Maresme”. Important matisació ja que en molts casos les paraules que a Barcelona han estat substituïdes continuen tenint plena vigència en altres territoris. Acostar, amanida, mandra, pudor o tall són d’ús habitual a, posem per cas, l’Empordà més que no pas apropar, ensalada, peresa, olor o tros, excepte, tot sigui dit, en període estiuenc, que l’ambient s’omple de nouvinguts.
 
Control de plagues és, d’una banda un llibre didàctic, ben documentat, amb referències històriques, i d’altra un llibre divertit, amb molts tocs d’humor i dibuixos de Marc Torrent. Capítols curts, plens d’exemples i reflexions, d’algú que coneix bé la llengua i que no deixen de demostrar el què ja dèiem, que el català és una cosa viva, apassionant i, malgrat tot divertida, amb la voluntat decidida “d’obrir un debat serè i enraonat sobre la naturalesa de la llengua, sense fracturar Catalunya, dividir les famílies, desunir els amics i provocar aldarulls a la via pública”.  
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967

Coses de la llengua

La puresa de la nostra llengua passa per moments delicats i molt perillosos per al seu manteniment, i no només la puresa, també passa per moments molt delicats, i probablement […]

Avatar
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD 08/03/2015

La puresa de la nostra llengua passa per moments delicats i molt perillosos per al seu manteniment, i no només la puresa, també passa per moments molt delicats, i probablement més i tot, el seu prestigi I sobretot el seu ús quotidià i públic.  En un escrit anterior alertàvem del perill i el desprestigi  que representa que un catalanoparlant s’ adrece en un altra llengua a una persona pel fet de no conèixer-la i per un fals i equivocat sentit de l’educació.

Degut a aquest erroni “sentit de l’educació” (ja que hi ha moltes formules per eludir  el problema) i al no conferir-li al nostre parlar diguem-li la categoria de llengua culta i prioritària , hem perdut moltes paraules i expressions  (i que hem deixat morir) bé per desídia o per esnob. O també per la força espanyolitzadora dels mitjans de comunicació. I per què no? 

Cada vegada s’utilitza més la paraula “madera”, i menys  la paraula “fusta”. O “cristal” en compte de “vidre”. O “yema” en compte de “rovell”, I és per això que, deixant morint les paraules, anem empobrint la nostra llengua. Això mateix pot passar-li a la nostra manera de ser,  si continuem perdent o oblidant paraules i expressions que eren ben vives fa només uns anys.

Avui en dia gràcies a l’esforç de moltes persones  i també a la sensibilitat d’uns altres, podem  conservar  expressions i mots  tan nostres com algeps, aljub,  almàssera, anar a per llana i tornar esquilat, no veure’s la gepa, no vores de proa a popa,  astorar, barcella, batre, catret, cisar, enviscar, fer dissabte, gínjol, llamborda, mall, maror, melsa, pastera, pinta, porró, quiquereta, rastell, rovell, solc, somera, tanda, trencall, ullal, tresmall .

I tantes i tantes paraules i expressions que deien, no cal córrer molt, els nostres avant passats i nosaltres mateixos.

Però tot això pot canviar si veritablement trobem uns governants o unes institucions mes sensibles a tot lo nostre.       

 

                                         Associació Cultural Jaume I