Bertrand Mathieu és doctor en Dret i està considerat una eminència sobre qüestions constitucionals a França. En una entrevista a l’ACN, recorda que el Tribunal Europeu dels Drets Humans té capacitat per jutjar l’actuació del TC si una part interposa el recurs, però que en tot cas el que estudiaria és el procés judicial, no el contingut de la sentència ni les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol. En aquest sentit, sosté que Estrasburg podria analitzar el temps que ha trigat a emetre sentència, ‘fora del retard raonable’, i si ha estat imparcial en el procés.
Els partits catalans tenen divisions d’opinions sobre si aquesta pot ser una via per respondre a la sentència del Constitucional. El portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, ha assegurat que aquesta és una via que la federació nacionalista ‘en cap cas no la descarta’, tot i que cal conèixer primer els detalls de la sentència. ‘Aquest és un camí al qual no hi renunciem’, ha dit però.
Qui tampoc s’ha tancat a estudiar aquesta possibilitat és ICV-EUiA. Fonts ecosocialistes han explicat a l’ACN que coincidit en les valoracions fetes pel constitucionalista francès i remarquen que cal estudiar amb cura la viabilitat d’aquesta via, que no descarten.
En canvi, des d’ERC, el seu president, Joan Puigcercós, s’ha mostrat escèptic sobre aquesta possibilitat: ‘no crec que sigui la solució, la solució depèn només del que vulgui fer el Parlament de Catalunya i el poble de Catalunya’, ha assegurat. El PSC s’ha mostrat prudent davant de les paraules Mathieu i consideren que, en qualsevol cas, no ho pot fer cap institució, sinó que hauria de ser una iniciativa ciutadania que estudiarien en cas que es plantegés.
Per la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha dit respectar l’opinió de Mathieu, però recorda que entre els juristes hi ha ‘diferents interpretacions’. ‘És una interpretació més que respecto, però que no té cap caràcter vinculant’, ha remarcat.
Una via possible?
Però és Estrasburg realment una porta oberta per fer front a la decisió del Constitucional sobre l’Estatut? Hi ha informacions contradictòries sobre com es podria vehicular un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Segons el procés d’inscripció d’un recurs que apareix en el lloc web del mateix tribunal, els recursos poden ser presentats per persones ‘individuals’, per ‘organitzacions individuals’, com ara una ONG, o per un ‘Estat’. Això impediria que fos alguna institució catalana, com el Govern o el Parlament, qui impulsés el recurs, però obriria la porta a que ho fes un ciutadà o un col·lectiu ciutadà.
Un particular pot posar un recurs davant de la cort europea per denunciar un fet que l’hagi afectat directament. La denúncia ha d’anar contra tribunals d’un o més Estats signants de la Convenció Europea dels Drets Humans. La petició és gratuïta, s’ha de fer sempre per correu postal al·legant els motius de la denúncia i sense necessitat d’un advocat. El formulari es pot trobar en diversos idiomes, entre ells al català, a la web del tribunal.
Però fonts jurídiques del Parlament no veuen tant clara aquesta via. Tot i que consideren que, en cas de poder entrar el recurs a Estrasburg, es podria guanyar clarament, creuen que no hi ha cap escletxa per la qual el tribunal europeu pugui acceptar-lo. Les mateixes fonts creuen que ni el Parlament ni el Govern poden impulsar el recurs perquè hi ha jurisprudència del mateix tribunal que deixa clar que una part d’un Estat no pot presentar un recurs en contra del conjunt de l’Estat. En aquest sentit, recorden la no admissió l’any 2004 d’una demanda que va contra la sentència del TC de la llei de partits. Aquest antecedent determina, segons aquestes fonts, una ‘manca de legitimació de les persones jurídiques públiques’ per presentar-hi una demanda.
Però les mateixes fonts jurídiques parlamentàries tampoc veuen possible que sigui un ciutadà o un col•lectiu de ciutadans els qui posin el recurs, ja que no són part del procés judicial. En aquest sentit, consideren que el tribunal europeu no admetria a tràmit la petició i recorden que així va passar a un grup de ciutadans i al mateix PNB quan van portar a Estrasburg l’anul•lació de la consulta que impulsava l’aleshores lehendakari Juan José Ibarretxe a Euskadi.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans el conformen 47 jutges, tants com estats firmants de la Convenció. Els magistrats són escollits per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que té també la seu a Estrasburg.
Es dóna la paradoxa que, mentre que aquest tribunal podria entrar a valorar el retard de gairebé 4 anys del TC per emetre sentència sobre l’Estatut, no s’ho aplica a si mateix. No existeixen límits en la durada d’un procés judicial i els litigis, dependents dels casos, s’acostumen a allargar durant anys. L’alt tribunal, però, intenta entregar les sentències en un termini de 3 anys.
