Aquestes quatre comunitats i les seves respectives administracions turístiques disposen d’estudis fets per universitats i també empreses independents que avalen que la utilització de la llengua pròpia no suposa un element de dissuasió en l’elecció del país com a destinació vacacional, ni tampoc una disminució del nivell de satisfacció, explica el Departament. De fet, tenir llengua pròpia és un aspecte que ‘valora el visitant’ com a signe d’identitat i element diferencial, i suposa una ‘fortalesa i atractiu’ d’aquestes comunitats respecte a altres destinacions.
Declaracions com les fetes per la Mesa del Turisme ‘contradiuen obertament les declaracions internacionals’ i contribueixen a ‘intensificar i replicar, en una altra llengua, la tendència a l’estandarització lingüística i cultural’, apunta el Departament. També lamenta que el comunicat de la Mesa acusi els respectius governs autonòmics d’una incorrecta aplicació dels estatuts d’autonomia amb relació a l’ús de les llengües pròpies i oficialment recollides a la Constitució en aquests territoris, ‘incorrent en una acusació gratuïta, greu i que no respon de cap manera a la realitat, sense cap fonament, estudi o eina d’anàlisi objectiva i rigorosa’.
El Govern insisteix que l’ús i foment dels idiomes propis i oficialment reconeguts no implica expulsar el turisme, sinó ‘tot el contrari’, i ‘obeeix a la coherència, enquadrant-se en la legalitat del marc constitucional’. Així ho ‘evidencia’ el fet que aquestes quatre comunitats autònomes registren conjuntament una àrea de ‘gran impacte turístic’ en el conjunt de l’Estat, registrant algunes de les xifres més altes d’increment de turistes.
Per últim, les direccions generals de Turisme de Galícia, Illes Balears, Catalunya i Euskadi recorden a la Mesa que, novament dins el marc constitucional i estatutari, el turisme representa una ‘competència exclusiva’ de les comunitats, permetent adaptar la legislació, polítiques i actuacions a la realitat diversa de cadascun dels territoris de l’Estat.
En qualsevol cas, les direccions generals de les quatre comunitats han manifestat la seva ‘sorpresa’ davant l’actuació ‘obertament política i partidista’ de la Mesa del Turisme, i qüestionen clarament la seva ‘representativitat dins el sector’, veient-se en l’obligació d’explicitar que, els ‘únics contactes mantinguts’ —de manera puntual i quan han existit—, han estat amb l’objecte de ‘sol·licitar suport econòmic en la cobertura de despeses de viatges i allotjament’. Així doncs, les direccions generals de Turisme de Galícia, Illes Balears, Catalunya i Euskadi consideren que la Mesa ‘no representa’ aquests quatre territoris on, ‘afortunadament, directius d’algunes de les empreses que integren aquesta Mesa mantenen comportaments exemplars a favor de la pluralitat lingüística’.
