És un lloc comú entre els experts catalans que el pla d’ajust que ha presentat aquests dies el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, forçat per l’Estat espanyol, arriba tard i és plenament insuficient, i ens ha semblat convenient destacar algunes veus que ja feia anys que advertien al conseller sobre la necessitat d’impulsar polítiques d’ajustament per retallar el dèficit incessant.
Un dels qui més insistentment ha demanat a Castells un pla econòmic valent encarat a superar la crisi econòmica és l’eurodiputat Oriol Junqueras, que en la seva faceta de doctor en Història del Pensament Econòmic ha publicat els darrers mesos mitja dotzena d’articles criticant l’embadaliment de Castells i les reticències del conseller a impulsar canvis.
El clam de Junqueras és clar: Malgrat el nou finançament autonòmic, la situació per a Catalunya és insostenible i calen mesures immediates per evitar el col·lapse econòmic català. Segons analitza Junqueras, la situació actual no es pot mantenir, ja que el Govern català s’ha d’endeutar anualment per poder prestar els serveis socials més bàsics degut a la sagnia constant que suposa per Catalunya l’espoli fiscal espanyol. Segons les dades de la pròpia conselleria d’Economia, el deute acumulat per la Generalitat fins al final del 2009 era de 21.290 milions mentre que a final de 2010 hi ha previstos 29.051 milions, és a dir, només aquest any el deute creixerà un astronòmic 33%.
Des del juny de 2008 Junqueras ha anat demanant una vegada i una altra conseller mesures contra el dèficit, a l’espera que la classe política recapaciti i afronti l’única mesura possible més enllà de la independència: Exigir el concert econòmic.
