L’espanyolització de TV3 d’aquests darrers mesos està coincidint -serà casualitat?- amb els índexs més baixos d’audiència que recorda l’emissora pública catalana en molts anys.
De fet, l’audiència de TV3 al juliol fou la més baixa de l’emissora des de 1992, i ni sumant l’audiència de TV3 amb la del 33 i el 3/24 les emissores públiques catalanes atrapaven Tele 5, líder d’audiència amb un 20,2% del share.
La qüota a l’agost encara ha disminuit més, passant del 15,6% d’audiència al juliol al 14,9% aquest mes d’agost, de manera que l’emissora catalana ha caigut a la tercera posició d’audiència, empatant amb Televisió Espanyola.
La solució és fàcil, la vam apuntar fa uns dies i no ens cansarem de repetir-la. Els millors resultats de “la nostra” han estat, precisament, quan s’ha comportat com “la nostra” i ha estat decididament catalana, ja sigui en els programes de producció pròpia o en els informatius. L’època daurada de TV3, ho recordem tots, fou quan el ‘Persones Humanes’ de Mikimoto batia rècords d’audiència amb un late night que estava a anys llum del que feien les altres emissores i amb un caire radicalment català.
De fet els ‘Àfers Exteriors’ que presenta ara en Mikimoto ha estat un dels únics programes de “la nostra” realment vistos aquest estiu, entrant en el 20è lloc del rànquing dels programes més vistos tot i emetre reposicions durant tot l’estiu. Un programa que, recordem-ho, aposta per l’humor intel·ligent i una sana catalanitat, com són les visites a “l’estranger” que Mikimoto ens regala quan va a Euskadi o Madrid.
Senyors de TV3, la solució és aquí, i no en la infratelevisió de programes de l’estil ‘efecte mirall’, que l’únic triomf del què poden ventar-se és la destrossa sistematitzada de la llengua catalana que perpetren a cada programa.
