Els electors i electores de Barcelona, aquestes eleccions municipals, podran votar una nova opció política. Es tracta del partit Barcelona per l’Autodeterminació (BxA) – Federació d’Independents de Catalunya (FIC), i presenta com a número tres en Frederic ‘Fredi’ Bentanachs, autèntica llegenda viva de l’independentisme atomitzat. Que un exmilitant de Terra Lliure participi en una candidatura emparada per la FIC no deixa de ser curiós, però fins aquí, cap problema.
Allò que crida l’atenció és que en Fredi és dirigent d’un altre partit, Estat Català, la trajectòria recent del qual és lamentable. Aquestes sigles històriques estan dividides en tres grups, cadascun dels quals es reclama legítim hereu del partit fundat per Francesc Macià. I dos d’aquests grups, l’Estat Català d’en Fredi i l’Estat Català d’en Josep Planchart (veteraníssim nacionalista de caràcter fort, per dir-ho suau) ja estan als tribunals per decidir quin és l’autèntic i quin l’usurpador. Com que hi ha un enrenou que ni els mateixos advocats són capaços d’entendre, resulta que en Fredi i la seva tropa han optat per buscar una “llista blanca” i no presentar-se sota les sigles d’Estat Català, tal com han fet en altres ocasions. No fos cas que un jutge els anul·lés la candidatura a l’últim moment a petició de la guàrdia pretoriana del Planchart.
Com que el tema és sucós, aquest confidencial informarà puntualment de l’evolució d’Estat Català, alhora que fa una crida al Museu d’Història de Catalunya per tal que assumeixi legalment aquest partit i eviti, d’ara endavant, que aquestes sigles històriques siguin arrossegades pel fang.
