Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Benach acusa Tena i Bertran de generar ‘frustració’ presentant una ILP ‘poc rigorosa’

El president del Parlament i dirigent d’ERC, Ernest Benach, ha titllat de ‘poc rigorosa’ la ILP per promoure una consulta ‘no referendària’ sobre la independència, el ‘pla B‘ d’Uriel Betran i Alfons López Tena, que han renunciat als seus càrrecs orgànics als consells nacionals d’ERC i CiU per protestar. Després que Benach es quedés sol a la Mesa del Parlament defensant que continués la tramitació de la iniciativa inicial de Bertran i Tena, la IP per convocar un referèndum fent us de la Llei de consultes, aquest dimecres el president del Parlament ha advertit que intentar forçar una consulta sobiranista oficial per una via diferent a la Llei de consultes és ‘un greu error’ i només genera ‘frustració’.

Redacció
Redacció 14/07/2010

En un apunt al seu blog d’Internet, Benach ha criticat que CiU i ICV-EUiA –a qui no cita explícitament- canviessin dimarts el seu criteri i acceptessin, a proposta del PSC i el PPC, revocar la decisió de la mateixa Mesa d’acceptar el tràmit de la IP per convocar un referèndum d’independència fent us de la Llei de consultes. Benach ha explicat que es va oposar a avortar la IP perquè el dictamen advers del Consell de Garanties Estatutàries que van esgrimir els partits per avortar la iniciativa no se li podia donar tractament de vinculant, perquè no ho era.

Per ell, la ‘única’ via possible per forçar un referèndum d’autodeterminació és la Llei de consultes. Per això, ha afirmat que l’anomenat ‘pla B’ de Tena i Bertran –rebutjada per unanimitat per la Mesa- va ser ‘un greu error’. La ILP pretenia promoure una Llei específica per fer una consulta ‘no referendària’ sobre la independència, fórmula similar a la utilitzada per la consulta de la Diagonal, en previsió que la sentència del TC bloquegés la IP inicial.

Benach ha afirmat que la la llei que regula les ILP ‘deixa molt clar’ quins són els casos que es poden admetre i quins no, ‘i aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre’. Per ell, la ‘trampa’ del ‘pla B’ de Tena i Bertran rau en intentar ‘utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat, la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons’. Per això, ha instat Tena i Bertran, a qui no cita al seu text, a fer-se ‘responsables de la frustració generada amb les seves accions’.

A més, recorda que la llei ‘deixa clar’ que no es poden presentar més d’una ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura. I la Mesa, fent cas dels informes dels serveis jurídics, ha rebutjat en diverses ocasions la tramitació d’ILP per forçar un referèndum d’independència.

Malgrat que reconeix que la Llei de consultes queda ‘afectada’ per la sentència del TC, insisteix que encara és ‘una via’ per forçar un procés de consulta sobre el futur polític del país. I afegeix que acceptar la ILP, el ‘pla B’ de Bertran i Tena, ‘era donar per morta la Llei de consultes i acceptar la sentència del TC’.

‘ERC manté la validesa de la Llei de consultes i no acata ni acatarà la sentència del TC’, ha asseverat, i ha afegit que els republicans no pensen ‘enganyar a la gent i dir-los que una via que no es pot utilitzar sigui l’alternativa o el pla B’. ‘Trobo injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més’, encara ha afegit .

Final de legislatura, mal moment

Benach ha volgut deixar clar que el fracàs de les dues últimes iniciatives per forçar un referèndum oficial d’independència, no ha esgotat la via jurídica. ‘Cal continuar treballant per a la convocatòria d’un referèndum. Però no ens enganyem, el final de la legislatura ho complica tot, i ja no hi ha temps per a segons què, perquè això s’acaba’, ha argumentat. Això sí, ha assegurat que des del primer dia de la pròxima legislatura –’parlem de 3 o 4 mesos?’- ‘s’ha de treballar en aquesta direcció’.

Ho veu possible sempre i quant hi hagi la ‘voluntat i una majoria que ho vulgui fer, un govern compromès al respecte i defugint els personalismes’. ‘Aquí tots som necessaris i les vies de col·laboració i diàleg entre la societat civil i els partits que volem la independència s’han de reforçar i millorar’, ha asseverat. També ha considerat que l’independentisme ha d’actuar ‘seriosament’ perquè no se l’identifiqui ‘permanentment amb poc rigor’.

El president del Parlament i número 2 a la llista de Joan Puigcercós, també considera que Catalunya ‘està més a prop que mai de fer el salt definitiu’ i caldran ‘molts sacrificis’ per superar un ‘procés extraordinàriament complex’. ‘El dia que ens haguem de saltar la llei per fer el salt definitiu, el dia que haguem de superar la legalitat espanyola ha de ser perquè podem fer-ho perquè ja no hi ha marxa enrere’, ha conclòs, després de considerar que la força assolida fa l’independentisme ‘imparable i invencible’.