Insubmissió a les lleis que atacant la llengua catalana
Normalment, el ministeri reserva a Irene Rigau un lloc just davant del ministre José Ignacio Wert a la taula que comparteixen tots els responsables d'Educació de les comunitats autònomes. Aquest dimecres però, el seient de la consellera l'ha ocupat la representant del País Basc, Cristina Uriarte. Aquesta és la segona plantada de Rigau a Wert, la primera va ser el 2012 quan el ministre va posar per primer cop sobre la taula el decret del castellà durant una reunió amb les comunitats en què es començava a desenvolupar la LOMCE.
Wert vol incentivar la crispació a la societat catalana amb la llengua
El projecte de decret que previsiblement rebrà la llum verda de la Conferència Sectorial d'Educació preveu que les famílies de les comunitats amb llengua cooficial que vulguin escolaritzar els fills en castellà puguin fer-ho en un centre privat, quan l'oferta pública no els satisfaci i, posteriorment, reclamar una compensació al Ministeri d'Educació. Aquesta compensació l'acabaran assumint les comunitats perquè el Ministeri la restarà del finançament autonòmic. El text també regula el procediment per a l'abonament del cost del centre privat i la documentació requerida.
Tant sols la independència aturar el decret per confrontar la societat catalana
El decret insisteix en el seu preàmbul que l'exclusió del castellà com a llengua vehicular és inconstitucional i que així ho estableix el TC. Així mateix, afegeix que la major part de les comunitats amb llengua cooficial garanteixen l'ús vehicular d'ambdues llengües i d'una tercera llengua estrangera. No parla directament del cas català però estableix que els models d'immersió han de garantir el castellà com a vehicular.
