INFANTILISME. Sobretot que es pensin que són els grans protagonistes de tot plegat. De la mateixa manera que porten mesos dient que el Referèndum és la pantalla passada que només ells han defensat sempre, sense adonar-se que és precisament per repescar-los a ells (ai, santa innocència, que no volen!) que s'hi ha tornat, ara també necessiten creure que han salvat el Pacte Nacional pel Referèndum. Com als folls, se'ls hi ha de donar la raó i deixar la porta sempre oberta al pacte. Això sí, emprenent la via unilateral com si l'acord amb l'Estat espanyol estigués, com està, absolutament tancat a pany i forrellat. Apuntar-se al carro dient que no consideraran vinculant el resultat suposa una flagrant contradicció amb tot el que han defensat durant els darrers mesos. Ara bé, si es comprometen amb el Referèndum i hi van a votar, com si el consideren animal de companyia.
INTERNACIONAL. L'associació Drets (que tan bona feina ha fet i fa en defensa dels drets dels catalans víctimes de la xenofòbia i el racisme consubstancials al nacionalisme espanyol), en combinació amb l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA), han decidit ampliar la querella criminal contra dos responsables d'interior a l'ambaixada espanyola a Andorra, i els antics cap d'afers interns de la policia d'allà, Marcelino Martín Blas, i l'exnúmero dos del cos, Eugenio Pino, sota l'acusació de coaccions, xantatge i extorsió. Demanen al jutge que aixequi la protecció diplomàtica de tots plegats. Es tracta d'una via per obrir un front internacional en resposta a l'Operació Catalunya. Atès que cap fiscal que viu i treballa a Catalunya sembla disposat a moure un dit en defensa dels drets de les persones afectades, sembla lògic que acabi essent la justícia internacional la que acabi dirimint, d'aquí molts anys, la qüestió. Ja serem independents.
NERVIS. Autèntic pànic. Alerta molt greu davant la presidència de torn estoniana de la UE que comença el primer de juliol, en substitució d'un Regne Unit camí del Brexit. Les admonicions del parlamentari europeu del Partido Popular espanyol Esteban González Pons rebel·len autèntic estupor. Amb un nivell de prevencions impropi d'una amenaça, com la catalana al règim del 78, segons ells mateixos, completament inviable. Sobta que una cosa tan impossible, per a evitar la qual, com va explicar el ministre García-Margallo, el Regne d'Espanya està gastant a raig fet en matèria militar, ocupi tants esforços. Però és que convèncer un país que es independent gràcies a un referèndum unilateral i una DUI fa poc més de vint-i-cinc anys que fer el mateix avui és molt dolent, costarà un esforç diplomàtic considerable. Tant, que vés que no siguin els estonians dels primers a reconèixer la República Catalana.
PACTE. Dilluns, després de l'amenaça al matí de la vicepresidenta del govern espanyol, el president Puigdemont celebrava al Palau de la Generalitat una cimera amb els partits partidaris del referèndum, amb l'excepció de Catalunya en Comú, immersa en una divisió cada vegada més evident entre partidaris i contraris a l'únic referèndum possible, és a dir, l'unilateral. A la mateixa hora, Xavier Domènech era ocupat a Madrid, presentant la moció de censura a Mariano Rajoy que, després del no del PSOE a encapçalar-la, no té cap mena de futur. Segons sembla, una presa de contacte per parlar sobre les properes passes, entre les quals, la fixació de la data i la pregunta. Convindria no reiterar massa la fórmula, que recorda de manera funesta el trànsit cap al 9-N. Ara correspon aplegar el Pacte Nacional pel Referèndum i donar-li tot el protagonisme. Sense dubte, data i pregunta des de baix i sense dilacions tindran molta més força.
SOBRATS. El cap de setmana passat el president Puigdemont acudia a les tradicionals jornades de Sitges organitzades pel Cercle d'Economia, la millor representació de la gran teranyina del poder a Catalunya de la qual ens ha parlat Roger Vinton en la seva recent obra homònima. Les grans, negres i peludes aranyes presents no van qüestionar al president espanyol la seva persistent actitud xulesca i amenaçadora, de buidatge de competències i d'asfíxia premeditada del país on són (fet que els afecta fins i tot a ells directament, però què hi farem, tot per la pàtria). En canvi, es van permetre el luxe de tractar amb enorme menyspreu el president de la Generalitat a qui, al final de la seva intervenció, només van formular una sola pregunta. Qui s'han pensat que són aquests cretins? Una de les coses més valuoses del procés és que es faci contra aquesta caterva de sobrats.
VINCULANT. Dijous coneixíem a l'avançada la posició de la Nova ICV en relació al referèndum. La veritat, bastant poc original, a l'estela de l'Albano-Dante Fachín. Impossibilitats d'enfrontar-se a la clara majoria dels seus votants, partidaris d'un Referèndum encara que sigui unilateral, han optat per mantenir el puta-i-ramonetisme habitual donant-hi suport però declarant que no el consideraran vinculant. Vaja, que després de tractar tothom de processista durant un any i mig ara volen un altre 9-N. La notícia és important, perquè pot arrossegar alguns punts a l'alça la participació, suficient per convertir el resultat, contra la seva voluntat, en vinculant. Això sí, cal pregar-los dues coses: que alguns dels seus facin campanya pel no, que la necessitem; i que deixin de posar-se “estupendos” cada dia amb les garanties democràtiques i la Comissió de Venècia, perquè si no l'han de considerar vinculant, tampoc no cal ser tan primmirats.
Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
