Mentre es feien unes excavacions arqueològiques a Andorra la Vella, han aparegut restes d’un majestuós castell datat del segle X. La troballa suposa un alt valor històric per reconstruir la història del país pirinenc durant l’Alta Edat mitjana. La planta del castell descobert és de mil metres quadrats. A més, conserva una torre i un recinte murallat de 2,9 metres de grossor i s’enclava en una zona elevada de la Margineda, en terrenys pertanyents a la parròquia d’Andorra la Vella i pròxims a la de Santa Coloma.
La ubicació elevada d’aquest castell, des del qual és visible tota la zona d’entrada a la vall andorrana, pressuposa que va tenir un ús militar al principi, si bé també va poder albergar usos agrícoles, ja que en el seu entorn s’han trobat restes de ceràmiques. La troballa ha estat possible gràcies a unes excavacions promogudes pel Ministeri de Cultura andorrà, que aporta l’adreça dels treballs, d’acord amb la família Molina, propietària dels terrenys, i que sufraga les despeses.
El ministre d’Ensenyament Superior i Habitatge i portaveu del govern andorrà, Juli Minoves, ha explicat avui en declaracions a EFA que aquest descobriment constitueix, per la seva singularitat històrica, una notícia de primer ordre per al Principat. El ministre Minoves ha qualificat de ‘fonamental’ la troballa d’aquest castell i ha assegurat que el govern andorrà es lliurarà a facilitar els treballs que ajudin a desxifrar el contingut del jaciment en el qual se situa aquesta fortificació, així com en la recerca de referències documentals que acreditin la seva existència. El castell podria ser, segons Minoves, més important per les seves dimensions i valor històric que el castell de Sant Vicens, que es troba en les proximitats de la zona, igual que l’església de Santa Coloma. Precisament, Minoves ha destacat que la troballa d’avui podria contribuir també a aprofundir en els orígens de l’església de Santa Coloma, la qual conté uns frescos considerats obra mestra de l’art romànic andorrà i que van ser recuperats recentment després d’anys d’àrdues negociacions entre els governs andorrà i alemany. Minoves ha valorat també de forma satisfactòria la col·laboració de la família propietària dels terrenys en els treballs d’excavació, que, al seu judici, enriquiran el coneixement sobre la història d’aquest país i, en particular, sobre la zona pirinenca, més desconeguda a nivell històric que la de les valls andorranes.
