- Publicitat -
En les converses interceptades per la policia, el director de La Razón, Francisco Marhuenda, feia mofa del fet que el seu diari manipulés les dades per fer mal a Cifuentes donant-li una àmplia victòria sobre Soraya Sáenz de Santamaría per succeir Mariano Rajoy en la presidència del PP: “aquesta idea no és meva, és de Mauricio (Casals), m'agradaria ser tan llest com ell. Joder, se li va ocórrer ahir”. Casals, conegut com el príncep de les tenebres pel seu gran poder d'influència: home de confiança de Lara i del Grup Planeta, manté una molt bona relació amb Fernández Díaz, tenia connexió directa amb Daniel de Alfonso, cap de l'Oficina Antifrau que conspirava contra els polítics independentistes, home fort del Grup Planeta per lluitar contra el procés català i punt d'enllaç entre Luís Bárcenas i el Partit Popular per silenciar l'escàndol de corrupció.
La conversa posa contra les cordes a Marhuenda, que va negar al jutge publicar notícies falses o manipulades per pressionar Cifuentes sobre les seves intencions de presentar denuncia per les sospites d'irregularitats en les inversions del Canal Isabel II.
Una situació surrealista
El més surrealista de l'operació Lezo és la determinació amb la qual mitjans com El Mundo o El Español denuncien les pràctiques de La Razón, quan durant l'època de Pedro J Ramírez a la direcció del primer no va dubtar en publicar uns informes de la UDEF inventats en els quals s'acusava Mas de tenir comptes a Suïssa. Una tendència que manté ara amb El Español, on segueix promocionant unes sospites que el temps han demostrat ser falses.
Publicitat
