La companyia aèria ha acceptat la invitació però no ha pres cap compromís. De fet, ha assenyalat que per a Air Berlin ‘la llengua és només una eina de comunicació’ i que ‘el què volem és comunicar-nos amb el major nombre dels nostres clients’ i, per això, ha deixat clar que ‘ara mateix el més practicable és el castellà’.
Amb la reunió que han mantingut aquest dimecres el president de les Illes i el màxim representant d’Air Berlin a Espanya, han donat per tancat el conflicte que van desencadenar les afirmacions del president d’aquesta companyia aèria. Ni Middelmann ni Antich han entrat a valorar la polèmica i tant un com l’altre han reconegut el seu interès per mantenir bones relacions. El president Antich ha dit que ‘Air Berlin ens facilita molt la comunicació entre les Illes i Europa’ i Middelmann ha explicat que volen continuar col·laborant amb el govern, especialment ara que comença la temporada alta del turisme.
La trobada d’aquest dimecres al Consolat de Mar també ha servit per pactar una segona reunió que, ‘pròximament’, mantindran el president de les Illes amb el màxim responsable de la companyia alemanya. Joachim Hunold té previst traslladar-se a les Balears per acabar de llimar aspreses amb l’executiu balear, després de tota la polèmica que han originat les seves apreciacions sobre la situació del català a les Illes, i també per abordar diverses qüestions d’interès econòmic per ambdues parts.
La polèmica es va desencadenar arran d’una carta que va enviar la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, a Air Berlin –com a moltes altres companyies aèries-, oferint-los la seva col·laboració per incloure el català com a llengua de comunicació amb els seus clients. Una recomanació que va arribar a ofendre Air Berlin i que va provocar una reacció ‘sorprenent’, en paraules de Tous, per part del president d’aquesta companyia. En una editorial al magazin que la companyia ofereix als passatgers, Hunold va arribar a afirmar que, en favor del català, ‘el castellà ja no és idioma oficial a Mallorca’ o que, ‘a les escoles, es tracta com una llengua estrangera més’. Aquestes afirmacions han fet alçar moltes veus, la majoria de les quals consideren que són de tall ‘xenòfob’.
