Catalunya consta com a tercera comunitat de l’Estat pel que fa al nombre de banderes blaves a les platges, darrere de Galícia, que en té 119, i el País Valencia, que en té 95. Tot i que el nombre total de distincions per a Catalunya és igual al del 2006, enguany la demarcació de Barcelona perd tres banderes blaves en favor de Tarragona, que en suma dues, i Girona, que en té una més. La longitud total de les platges amb distinció fa 86,3 quilòmetres.
Les distincions Bandera Blava reconeixen l’esforç de les comunitats locals per aconseguir que les seves platges compleixin criteris de legalitat, accessibilitat, sanitat, neteja i seguretat, i disposin també d’una informació i gestió ambiental adequades.
Entre els nous criteris que el jurat ha tingut en compte a l’hora d’atorgar-les, destaca la necessitat de donar als banyistes informació detallada i actualitzada de la qualitat de les aigües de bany, la progressivitat en la implantació dels criteris d’accessibilitat, el compliment de la Directiva d’Aigües Residuals Urbanes i la consideració de la platja com a ecosistema maritimoterrestre.
Tot plegat –segons les dues organitzacions que les lliuren- té com a objectiu aconseguir un desenvolupament sostenible del turisme i una gestió ambiental en el conjunt del litoral del municipi.
89 platges amb Bandera Blava
A la demarcació de Girona reben la distinció 32 platges de 15 municipis. Es tracta de la platja Llarga de Portbou; les platges de Grifeu i del Port de Llançà; la del Port de la Selva i del Pas de Port, de la Selva; la d’Empúriabrava, de Castelló d’Empúries; el Moll Grec, les Muscleres i Riells de l’Escala; la de l’Estartit, de Torroella de Montgrí; Sa Riera, de Begur; les de Tamariu, Llafranc i Canadell, de Palafrugell; la Fosca de Palamós; les de Monestrí, Torre Valentina, Sant Antoni i Cala Cristos-Ses Torretes, de Sant Antoni de Calonge; la Cala Rovira, Platja d’Aro i Sa Conca, de Castell-Platja d’Aro; les de Sant Feliu, Sant Pol i Canyarets, de Sant Feliu de Guíxols; la de la Mar Menuda i Platja Gran de Tossa de Mar; les de Lloret i Fenals, de Lloret de Mar; i les de Blanes, Sabadell i Sant Francesc de Blanes.
A la demarcació de Tarragona han rebut la distinció 39 platges de 17 municipis. Es tracta de les de Cunit; Segur de Calafell, l’Estany-Mas Mel i Calafell, de Calafell; les de Sant Salvador, Coma-ruga i Francàs, del Vendrell; les de Roda de Barà i Costa Daurada, de Roda de Barà; la del Creixell; la de Muntanyans, Barri Marítim i la Paella, de Torredembarra; la d’Altafulla; les de Móra i l’Arrabassada, de Tarragona; la de la Pineda de Vila-seca; les de Capellans i Llevant de Salou; les del Prat d’en Forès, Viladefortuny, Esquirol i Cap de Sant Pere, de Cambrils; Cristall, Pixerota i Cala Vienisses-platja, dels penyals de Mont Roig del Camp; la Punta del Riu, l’Arenal i del Torn, de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; Sant Jordi d’Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l’Alguer i Calafató, de l’Ametlla de Mar; Cap Roig i d’Avellaners, de l’Ampolla; la del Parc de Garbí i les Delícies, de Sant Carles de la Ràpita, i les Cases d’Alcanar, d’Alcanar.
A la demarcació de Barcelona les platges guardonades són 18 i corresponen a 11 municipis. Es tracta de les platges de Malgrat (centre); de Pineda de Mar (centre); de Garbí i Gran de Calella; de Sant Pol i La Platjola-Escaldetes, de Sant Pol de Mar; la de Canet, de Canet de Mar; la de Sant Vicenç de Montalt; la d’Ocata, al Masnou; les de la Nova Mar Bella, Mar Bella, Bogatell, Nova Icària i Barceloneta, de Barcelona; la de la Pineda de Castelldefels; la platja de Ribes-Roges i la Platja d’Adarro, de Vilanova i la Geltrú; i la platja Llarga de Cubelles.
19 ports distingits
A més de les 89 platges, Catalunya tindrà aquest 2007 19 ports amb Bandera Blava. A la demarcació de Girona són les de Llançà, el Port de la Selva, Roses, l’Escala, l’Estartit-Torroella de Montgrí, Marina de Palamós i el Club de Vela de Blanes. A Tarragona són els de Torredembarra, el Port Esportiu de Salou, el de Segur de Calafell, el Port Esportiu de l’Hospitalet-Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el de l’Ametlla de Mar i el Club Nàutic l’Ampolla. A Barcelona són el Consorci Port de Mataró, la Marina Port Vell de Barcelona, el Port Olímpic de Barcelona, el del Garraf de Sitges, el d’Aiguadolç de Sitges i el de Vilanova i la Geltrú.
El jurat també atorga distincions temàtiques a tres municipis catalans que tenen alguna platja amb bandera blava. Es tracta de Sant Feliu de Guíxols, que ha obtingut la distinció de salvament, socorrisme i primers auxilis; Palamòs, que obté la distinció d’informació i educacó ambiental, i Sant Pol de Mar, que obté la distinció per la ruptura de barreres físiques i atenció a les persones amb necessitats especials.
A totes aquestes distincions se sumen les que han obtingut cinc centres o aules d’educació ambiental. Són el Centre Cal Ganso de Castelldefels,el Mas d’en Pedro de Cubelles, l’Aula de Natura de Calonge, la Sínia de Gaià d’Altafulla i les dependències del Patronat Municipal de Turisme del Vendrell.
