Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

L’error d’aturar la Via Eslovena

no en tinc cap dubte que una Catalunya independent s’hi acostaria molt i haguéssim tingut unes xifres de morts semblants a aquest petit però orgullós i lliure país.

Joan Puig
Joan Puig 17/05/2020

Primer país de la Unió Europea en donar per acabada la pandèmia. Fa dos estius vaig poder passar uns dies en aquest país europeu, independitzat d’un estat totalitari no fa pas gaires anys, i que va assentar la marca “Via Eslovena” com a procediment per a la seva independència. Ara ha tornat a demostrar-se l’encert d’aquesta via davant l’actual pandèmia i s’ha vist que un estat de mides petites, d’uns dos milions d’habitants i d’una extensió de 20.000 km² acostant-se als 32.000 de Catalunya, hagi pogut afrontar amb eficàcia la seva lluita contra la Covid-19.

Encara recordo tots aquells “talibans” que van carregar contra l’opció de la Via Eslovena, però avui em sento eslovè, ni que sigui per sana enveja. Han pogut aplicar les propostes que els ha semblat i, a més, ho han fet amb èxit. Com els hagués anat si les decisions s’haguessin pres des de Belgrad, la capital sèrbia, a 531 km de Ljubljana?

Nosaltres, i per decisió de “l’estat major” del procés, vam decidir aturar-nos, deixar la nostra via eslovena, i avui seguim aturats, sense capacitat de decidir i sibil·linament intervinguts amb l’excusa de l’estat d’alerta.

Passarem a la història com una de les regions del món amb més morts per milió d’habitants i no ens val pensar que la regió de Madrid quasi ens dobla en aquest lúgubre rànquing. Per vergonya nostra, la comparació amb Eslovènia, que s’aguantava bastant en número d’habitats i en kilòmetres quadrats de superfície, queda en evidència davant del centenar i escaig de morts que han tingut. Eslovènia que se sent orgullosa d’aquella independència aconseguida i dóna molt per bons tots els sacrificis que va caldre per aconseguir-la i la resolució de la pandèmia n’és un exemple.

Avui Vicenç Villatoro, en la seva columna al diari ARA, recorda els retalls de diaris espanyols (i afegeixo jo, alguns de catalans també) on es parlava d’Eslovènia com un estat absurd, inviable i amb una mida que el feia inoperant. Avui són els estats petits, i també els estats veritablement federals (són ben pocs) que han deixat els governs locals fer i decidir, els que estan superant la crisi de la Covid-19 amb més eficàcia i èxit.

I aquesta reflexió em porta a recomanar-vos l’entrevista que el mateix diari ARA publica al president de Bon Preu, Joan Font, que és una veritable lliçó d’emprenedoria en època de crisi salvatge com la que estem patint. En referència al govern espanyol i català, Font afirma: “Una cosa és el que es diu i una altra el que es fa: els governs no han fet res”. Malgrat que l’empresari reconeix la manca de capacitat de decidir que té el govern català, afirma que com a ciutadà “tinc dret a aspirar que aquest país es governi per ell mateix.”

I no dubta ni té cap mania en reconèixer obertament que una Catalunya amb capacitat de governar ho faria molt millor. En un altre moment de l’entrevista li pregunten “A què atribueix la desconfiança respecte a l’empresariat?” I Joan Font respon: “Venim d’una cultura molt espanyola, d’arrel castellana, pel que fa a la rendició de comptes, i molt poc anglosaxona. En el món anglosaxó, la inspecció és a posteriori. Et diuen: vostè faci i ja vindrem després a inspeccionar. Haurà de tenir-ho tot bé, perquè, si no, haurà de refer-ho, però, mentrestant, faci. Així és com hauria de ser.”

En la política està passant el mateix i a Catalunya s’està admetent i acceptant el relat en clau espanyola que solament ens porta a estar plorant tot el dia, oblidant la capacitat de Catalunya de tirar endavant i lluitar en els moments més difícils. A manca d’un estat, com diu Joan Font respecte a les empreses, els catalans estem acostumats a sortir-nos-en pel nostre propi preu i amb el nostre propi esforç. Necessitem que la classe política independentista es posi d’acord i serà molt més operativa en l’ajut a empreses i ciutadans. Per cert el president de Bon Preu, Joan Font seria un bon conseller per la reconstrucció o un bon assessor per presidir un consell de savis per a la reconstrucció d’aquest país.

Com diu Jaume Sastre des de les Illes que s’expressa amb total llibertat i es pregunta: com és possible que els dirigents independentistes segueixin preferint les lluites caïnites que no pas un gran acord per sortir de la crisi de la Covid-19 per la via de la independència?

Així com la Via Eslovena s’han mostrat molt més eficaç en temps de crisi global, no en tinc cap dubte que una Catalunya independent s’hi acostaria molt i haguéssim tingut unes xifres de morts semblants a aquest petit però orgullós i lliure país.

 

 

Relacionats