Diumenge, 25 d'octubre de 2020 - Edició 822
La República

Joan Cavallé (Caixa d’Enginyers): “La clau d’aquest any no serà el resultat, sinó l’esforç per fer front a la morositat”

El director general de la cooperativa apunta que el benefici caurà “vora un 20%” aquest any per l’impacte de la covid-19

Avatar
Agències 05/07/2020
Pla tancat del director general de Caixa d'Enginyers, Joan Cavallé, a la sala de reunions de la seu de l'entitat. Imatge del 2 de juliol de 2020. (Horitzontal)

Fa només un mes i mig que Caixa d’Enginyers presentava els resultats de l’any 2019 amb increments de doble dígits en tots els camps. Amb la crisi del coronavirus, però, la cooperativa de crèdit s’ha vist obligada a replantejar els seus objectius i centrar-se a facilitar liquiditat. “La clau d’aquest any no serà el resultat, sinó els esforços que puguem fer per evitar la fallida dels clients o fer front a l’augment de la morositat que es veurà d’aquí a un any”, diu Joan Cavallé, director de l’entitat que aquest últim any va superar els 200.000 socis. Segons el directiu, el benefici d’aquest 2020 es reduirà “vora un 20%” respecte a l’any passat, tot i que tampoc està excessivament preocupat. “El soci és el centre de tot plegat”, comenta.

De fet, Cavallé fa una crida a les entitats financeres perquè aprofitin l’oportunitat i es presentin com uns agents capaços de tornar a ser un dels pilars de la recuperació econòmica. “El sector té un dèficit de confiança, però la seva actitud està canviant”, afirma en una entrevista a l’ACN. En aquest sentit, opina que ara és moment que “el component mercantil quedi en segon terme” i es tirin endavant mesures “pensant en les persones, que necessiten més que mai el suport de les entitats”.

 

Cavallé demana uns anys de paciència –apunta que la recuperació de l’economia espanyola no es consumarà fins al 2022- i de seny. “Ara ens toca donar liquiditat, però també hem de saber avaluar quins projectes són viables durant aquesta crisi que ens està portant a un canvi de model econòmic”, diu. Pel directiu, la recuperació serà “complexa” i l’aversió al risc dels bancs “serà gran”. És per això que Cavallé veu “molt important” el fet de traçar “unes línies polítiques econòmiques clares per transformar l’economia”. En aquesta nova etapa, sectors com la sanitat, l’educació i una indústria descarbonitzada “han de ser el principal eix”.

 

Optimisme de cara al futur

 

Malgrat la previsible caiguda de beneficis, el director general de l’entitat creu que la resta de magnituds seguiran creixent a un ritme “important”. Pel que fa al saldo brut de crèdit a clients, el grup confia a sobrepassar els 2.100 MEUR, registrant un creixement interanual lleugerament superior al 15% (l’any passat el creixement en aquesta partida va ser del 6%). Igualment optimista es mostra Cavallé quan parla del volum de negoci, que segons les previsions de l’entitat registrarà un increment d’entre el 12% i el 15% aquest exercici. Això suposaria arribar a una facturació que rondaria els 8.000 MEUR.

 

Cavallé atribueix la bona marxa dels resultats a la ràtio de solvència de la cooperativa, que el 2019 era del 15,48%, superior a la mitjana del sector, i a les directrius impulsades des del Banc Central Europeu (BCE), que recentment va rebaixar els requisits de capital als bancs. Alhora, el directiu apunta que la cartera de la cooperativa està “molt sanejada”, fet que no es traduirà en un increment desmesurat de la ràtio de morositat.

 

“Durant els últims dies hem vist que el percentatge de clients que ens han demanat moratòries no supera el 5% de la cartera total”, explica Cavallé. El director general de Caixa d’Enginyers afegeix que l’entitat està “poc exposada” a sectors greument afectats per la pandèmia com l’hostaleria o la restauració i que, malgrat el clima d'”incertesa”, el grup podria absorbir ràtios de morositat de fins al 8% (a finals de 2019 es trobava en el 2,84%).

 

El repte de la digitalització

 

“En pocs mesos hem guanyat dos anys”. Així defineix Joan Cavallé el repte que ha suposat implantar noves eines de digitalització a la cooperativa per seguir oferint solucions als clients. Tot i que el confinament va suposar treballar a marxes forçades, el directiu es mostra satisfet dels esforços realitzats prèviament. “El confinament va posar en valor tota la inversió que hem dut a terme en el canal digital durant tots aquests anys”, reconeix.

 

Pel director de Caixa d’Enginyers, “la banca telefònica va ser clau durant els primers dies”, ja que el flux de trucades es va incrementar un 30% respecte als dies previs a l’estat d’alarma. Amb la reobertura de les oficines, el nombre de trucades s’ha estabilitzat i, en paral·lel, s’ha creat un canal de Whatsapp perquè tots els usuaris puguin resoldre els seus dubtes.

 

Seguint en la línia de l’aposta per la digitalització, Caixa d’Enginyers presentarà en les pròximes setmanes l’espai “noves finances”, un apartat que estarà disponible a la mateixa aplicació de l’entitat i que permetrà als clients fer una gestió “més eficient” dels seus estalvis, tal com indica Cavall.

 

Mantenir la seu després de l’1-O els aporta un de cada deu nous clients

 

Després que les dues grans entitats bancàries de Catalunya –CaixaBank i el Banc Sabadell- traslladessin la seva seu social pocs dies més tard de l’1-O, el nom de Caixa d’Enginyers va agafar més volada. “El que va provocar el tema de la seu va ser posar-nos al mapa”, recorda Cavallé. El directiu assegura que el principal atractiu pels nous socis continua sent el model cooperatiu, però mantenir la seu a Catalunya també ajuda. “És el quart o cinquè factor que ens ajuda a guanyar socis; això es tradueix que entre un 10% i un 15% de les persones que obren un compte a Caixa d’Enginyers ho fan perquè no vam traslladar la seu”, comenta.

 

En una entrevista recent al diari ‘ARA’, Cavallé va explicar que Caixa d’Enginyers és ara mateix la sisena entitat a Catalunya per quota de mercat, per sota de Bankia. Malgrat tot, el directiu es veu amb força per competir amb els grans. “El model cooperatiu no té sostre, ho veiem en altres economies com França”, diu. “Ens importa més què necessiten els socis que no pas què fan altres entitats, però anem pel bon camí”, conclou.

 

 

Relacionats