Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Votar per deixar d’esser una colònia

                       Ja sé que n’hi ha que no poden consentir que es digui que els catalans som tractats com una […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 06/11/2014

                       Ja sé que n’hi ha que no poden consentir que es digui que els catalans som tractats com una colònia. Que diuen que no és veritat, per allò que en una colònia, els colonitzadors són els que arriben a un territori i es converteixen en les classes benestants, i els indígenes d’aquell territori, en la classe treballadora. I que això al Principat de Catalunya no passa, ja que la gent que ha arribat provinent d’altres indrets, han estat majoritàriament gent que pertanyia a la classe treballadora. En tot això hi estic d’acord. No em referesc a aquest tipus de colònia, sinó a un règim colonial del segle XX i del segle XXI. Em referesc al colonialisme que es realitzava des de la metròpoli, del qual es varen voler emancipar (i així ho varen fer), els colonitzadors i colonitzats que vivien a les colònies, cas de la vintena d’estats que es varen independitzar d’Espanya, perquè no en suportaven l’explotació, ni el tractament colonial.

            Igualment ha ocorregut amb les nacions que el Govern de l’Estat espanyol no ha volgut reconèixer. Aquest govern, que viu a la metròpoli, actua com a colonitzador als territoris que tendeixen a diferenciar-se per les característiques que siguin; generalment és perquè són nacions diferents a la que vol representar el Govern de l’Estat. Aquest, el primer que fa, és negar l’existència de cap nació que no sigui la que ells diuen representar, que ho han escrit a tort i a dret, que ho varen escriure els dictadors que varen viure durant el segle passat, que ho varen ensenyar a les escoles durant els primers tres quarts de segle XX, i que moltes de les persones que ara comanden continuen aplicant aquells ensenyaments que varen rebre, que tenien com a prioritat, la unitat indiscutible i inamovible del seu estat, el qual el feien coincidir amb la nació, perquè així qualsevol territori que tengués les característiques de nació fos esborrat. Si la característica principal d’una nació és tenir una història i una llengua pròpies i diferents, l’estat colonitzador s’ha encarregat d’uniformar la història i fer desaparèixer la llengua. I sempre hi ha hagut historiadors, lingüistes i sociolingüistes col·laboradors d’aquell estat nació que han estat disposats a corroborar-ho. Com ara passa amb periodistes, tertulians i opinadors, que si odiassin tant com manifesten el poble català veïnat, se’n voldrien separar, i si demostren odiar-lo i no se’n volen separar és perquè volen contribuir a explotar-lo. Són com els maltractadors, que volen continuar maltractant i essent amos de la seva dona corresponent.

            Em referesc al tractament colonial que té el Govern de l’Estat que cerca tots els recursos legals per impedir que una de les nacions colonitzades que hauria d’emparar pugui decidir el seu futur i s’emancipi de la metròpoli colonitzadora; que si la Constitució (que a la nació catalana es va votar per sortir de la dictadura… i fa quasi quaranta anys, quan quasi tots els que la varen fer possible estan jubilats… o morts); que si el Tribunal Constitucional (que actua com si fos el mateix Govern… aquest abans de recórrer al TC ja manifesta quina serà la seva decisió); que si la policia o els mossos d’esquadra han d’impedir que es pugui visitar les urnes el 9N; que si t’envii una fragata al port a fer maniobres; que si ara hem de reforçar la policia nacional o qui sigui; que si ens hem de creuar per la carretera amb camions militars que arriben a Barcelona… també per fer maniobres rutinàries; que si els funcionaris corren el perill de prevaricar, etc., etc., etc.

            Arriba el 9N i el poble català, pertanyent a una nació diferent que la castellana o l’espanyola vol votar. Si des de la metròpoli, des de Madrid, o des dels seus tentacles dins territori català s’impedeix que es voti, és perquè el colonitzador no pot consentir que el colonitzat actuï pel seu compte, perquè el colonitzador sempre vol continuar beneficiant-se de l’explotació del colonitzat, però els governants de la metròpoli obliden que una a una es varen independitzar totes les nacions que formaven el seu imperi, i que encara en queden unes quantes que se’n volen alliberar, com també se’n podria voler alliberar un dia la nació catalana sencera.

            El diumenge, 9 de novembre, els catalans del Principat votaran o voldran votar. Si els colonitzadors (siguin governants, jutges o policies) ho impedeixen, la comunitat internacional se n’adonarà que a l’Estat espanyol encara no ha arribat la democràcia. Si el poble català vota sí al dret a decidir, s’hauran de convocar unes eleccions decisives per saber si es vol independitzar, emancipar-se, deixar d’esser colònia o no. I recordem que la democràcia és el govern del poble, i parlam del poble català, per molt de fil que es vulgui embullar, que fins i tot ha desaparegut la troca.