Dimecres, 29 de setembre de 2021 - Edició 1161
La República

Voleu fer el favor de callar !

Ja hi hem tornat a caure amb les quatre potes. Sabem que estem en un Estat al que li costa reaccionar davant dels fets però que, en el nostre cas, […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 13/01/2016

Ja hi hem tornat a caure amb les quatre potes. Sabem que estem en un Estat al que li costa reaccionar davant dels fets però que, en el nostre cas, quan els avisem o els hi donem titulars actua amb totes les eines i ferramentes que te a l'abast, tot el matusserament que vulgueu, encara que en els nostres temps per fer-ho només cal que tingui, com te, les fiscalies i el TC.

Sembla que juguem amb els papers invertits. Darrerament estem traint la nostra manera de ser més característica, la de la formigueta, la de avançar sense dir res, amb passos curtets però segurs i seguits, i estem parlant abans d'actuar, tot i sabent que si als altres fer el «fantasma» no els hi representa cap rèdit, ans al contrari, a nosaltres se'ns fa de nit i ens cauen cairats de punta.

No és que tinguem que cenyir-nos de per vida al «la puta i la ramoneta» però potser si que és el paper que més s'adiu a la nostra manera de ser. Ara, sembla que un dia el vam llençar perquè era un vestit que ja no ens servia i no el volíem, però que el van trobar uns altres i han dit «Carai, doncs no està tan malament». Fixeu-vos en un detall: Els votants del PP rarament confessen votar aquest partit però a l'hora de la veritat li segueixen donar el poder, malgrat els incompliments del programa electoral, les mentides de propaganda barata i els desastres que pugui fer.

Un altre exemple, potser el més flagrant, va ser quan Jordi Pujol -desprès d'esbombar que s'havia passat a l'independentisme- va anunciar el seu delicte, punible, certament, però, de no ser així segurament encara estarien buscant una agulla en un paller perquè, no oblidem, que aquest personatge i tot el que el pugui envoltar ja existia quan va ajudar a governar España, tan a Felipe com a José María, però, llavors, fins i tot, era el «Español del año». Llavors tot es sabia, o es podia saber, però convenia no remoure massa res per no perdre la falca que aguantava la taula sense ballar i, sobretot, no havia pronunciat la paraula maleïda, que no es altra que «independència».

Tot això ho dic perquè penso que la famosa resolució d'inici de desconnexió del 9N, pot ser tenia que haver-se fet desprès de formar govern o, fins i tot, no fer-la. Pot ser ni calia. Però és que ara tornem a avisar de que la promesa d'investidura no compleix amb els requisits. La gent no es tonta i nosaltres sabem el que volem, i no cal que ens diguin el que es fa o es vol fer per arribar-hi… i els altres, en que ho notin ja n'hi ha prou.