Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

VICENTE RAMON, HEM SIGUT NOSALTRES. Per Wladimir Morales

|

- Publicitat -

Vicente, t’enganyares acusant a la Nova Muixeranga , a la Casa cantonera, a Més Algemesí i a Esquerra Unida dels actes antitaurins i de tots els maldecaps que vos estem provocant. No foren ells, però sí nosaltres.  No t’equivocares amb la Folgança. Anaves ben encaminat.

Fórem nosaltres l’any 94, en aquells temps encara jòvens d'Algemesí, les que ara fa 20 anys ens ajuntàrem i muntàrem any rere any  festes alternatives durant la setmana de bous per començar una lluita que acabarà amb aquesta fatídica setmana. 

Publicitat

Fórem nosaltres, fills i filles d’Algemesí, les que fa 10 anys aconseguírem filmar les becerrades davant dels vostres morros i així denunciar-les davant les associacions animalistes d’arreu de l’estat.  Les filtràrem a la premsa, provocant que enguany  vingueren moltes al poble a liar-la i a intentar impedir les becerrades. També parlàrem amb advocats i les denunciàrem als jutjats, però no ens feren cas: eixa és la vostra llei. “Ma’ que som GENTOLA” Només t’ha faltat dir-nos “roïns”.

Només t'has equivocat en set anys, perquè vam ser nosaltres els qui férem possible que, el tercer any que els i les antitaurines del poble ens manifestàvem  als quatre cantons, ens recolzara un autobús ple de gent vinguda de Barcelona.  Tinguérem l’honor de comptar amb la presència, entre d’altres,  del gran i estimat Leonardo Anselmi, tristament amenaçat de mort per gent del vostre món taurí. Encara eren aquells anys en què ningú, ni ell mateix,  pensàvem que aconseguiríem tan ràpidament l’abolició de les corregudes de bous a Catalunya mitjançant la Iniciativa Legislativa Popular “Prou”.  Ara anem ja per la novena manifestació, i ja és moltíssima més gent del poble la que, a poc a poc, vos va perdent la por i s'afegeix a la manifestació. En un aspecte, tens part de raó, ja que també allotgem a gent de fora, però en cases particulars. En canvi, això de l’autobús  ple argentins… o em falla molt la memòria, o t’ho has tret de la màniga. Com no hagen vingut a envidar una altra partida…

Fórem nosaltres, jo precisament en persona, encara família teua de lluny, els que ja fa set anys et vam dir  al Plenari de l’Ajuntament que dimitireu:  tu com a alcalde que acabaves d’entrar, el responsable de la Policia Municipal i la regidora de Seguretat Ciutadana, per totes les maniobres que féreu per  intentar impedir la manifestació antitaurina, cosa que mai aconseguíreu. Hui, el reclam de la teua dimissió és vox populi. I recorde que un altre any et vam portar carbó.

Som nosaltres els i les RADICALS que no ens conformarem amb què no feu ja mai més les  becerrades, sinó que no vos deixarem tranquils fins que deixeu en pau els animals de qualsevol edat. No desistirem fins que no vos entre en el cap que cal fer unes festes sense animals. Entenem que s’ha d’acabar, i prompte, això de punxar, torturar i matar cruelment a espassades més de 40 jònecs i uns quants becerrets durant una setmana en la nostra Plaça Major. No pararem fins que no es facen més corregudes de bous, i ho denunciarem fins a l’últim dia de la nostra existència, si és que alguns/es morim abans de voreu.

Som nosaltres el DICTATORIALS, perquè així com hem aconseguit ahí dalt, molt propet, molt propiu, només passant el Sénia,  abolir les curses de braus (com diuen allí a les corregudes de bous) dictarem la prohibició per llei de la tauromàquia.  I imposarem la prohibició de fer mal als animals, impedint que  torneu  a embrutar de sang la plaça i el nom del nostre poble. I a espai que heu passat de fer mal als animals primer, a menysprear, insultar i amenaçar als qui els defensen després, i fins i tot enguany a agredir-los físicament, amb temptativa d’homicidi  inclosa, filmada per les càmeres i actualment en el jutjat de guàrdia.

I et dóne pistes perquè sou molt dèbils i febles, i no podreu guanyar la partida, encara que vos cregueu que aneu una cama per davant.  No vaig de farol: voràs com t’ensenye totes les cartes i encara perds la trucada. Perquè tenim la manilla, el basto i l'espasa a la mà. Només ens falta jugar la partida.

1- La manilla. 

El dia que s’ aconseguisca seriosament fer prevaldre la seguretat laboral, deixareu d’aplaudir a una persona i incitar-lo a què es fique davant d’un animal ferit, fent perillar així inútilment la vida d’eixe  torero i la dels altres membres de la quadrilla.

2- El basto.

El dia que s’ aconseguisca fer prevaldre els drets de la infància al nostre poble, és a dir, no exposar els infants i menors d’edat a espectacles violents, la plaça de fusta se vos quedarà buida i  haureu de tancar la paradeta per manca de personal. Perquè la meitat dels qui l’omplin són menors. I totes sabem que, estos últims anys,  ni així s’ha omplit.

3- L’espasa.

El dia en què els governs locals, autonòmics i estatals deixen de subvencionar-vos amb diners de tot/es això que anomeneu “festa” -que no ho és gens- i s’ho hagueu de pagar vosaltres de la vostra butxaca, s’ha acabat la “festa”. I no cal que entren a manar les i els animalistes  antitaurins, solament cal que qui entre a governar veja  més trellat en destinar eixos recursos i diners a l'atenció a la gent major (ai! la llei de dependència),  a les escoles i als hospitals (ai! les retallades), en atenció a gent exclosa o immigrants que fugen de la guerra i la misèria, en cultura, en música, en art, o simplement en festa sense tortura  animal. Eixe dia se vos acaba el pastís. 

Som nosaltres les i els COMUNISTES, i encara més.  Conscients de la transformació social intrínseca que comporta la lluita animalista, perseguim  una societat més justa i igualitària on la riquesa  estiga repartida, lluitem  contra l’explotació de les persones i encara més, contra l’explotació dels animals. Només el nom de qui subscriu aquesta carta, del qual estic ben orgullós, ja t’ho confirma. És més, com que som internacionalistes, igual ens tens ací, que en Tordesillas, que on faça falta.

Però t’has quedat curt amb els “piropos”, Vicente Ramon. També som anarquistes “morrals” que no reconeixem la teua suposada autoritat ni acceptem lleis tan injustes que permeten que la policia ens ature amb l’excusa de portar pots de pintura o càmeres de gravar,  mentre protegiu  als qui porten espases, punxos  i d’altres armes mortals per fer mal als animals. També som punkis, perquè  se’ns fiquen literalment els pels de punta de vore les trastades i barbaritats que feu  als animals, i per això anem de negre. També som catalanistes que mirem cap a un país on ja fa anys que s’ha abolit la tauromàquia i no ha mort ningú, sinó que les festes s’han fet grans i l’oferta cultural és immensa. Només t’ha faltat dir-nos maricons i lesbianes, i no t’equivocaries, perquè la natura és així i les tendències sexuals són amples, també entre les vostres files, tot i que ho amagueu. 

Sí, nosaltres sí que som el teu malson, “gentuza, dictatoriales, radicales y comunistas”, tot això i més, com t’he explicat. I com ha verbalitzat un company del nostre col•lectiu, ens honra ser-ho als teus ulls.  Per acabar, només confie en què, així com has cregut a les abans esmentades associacions i partits polítics del poble quan t'han dit que ells no havien estat, si t’ho diguem nosaltres que sí que hem sigut i ens delatem  i ens autoinculpem, també t’ho cregues. No han sigut ells, hem sigut nosaltres.

 

P.D.

Les noves generacions són cada vegada més sensibles amb la vida animal. Ahir mateix més de 340.000 persones signaren contra la pena de mort d’un gos anomenat Excàlibur. Què no faran davant  l’assassinat de més de 40 mamífers d’una altra espècie tan a prop a nosaltres en l’escala evolutiva?  El tema dels drets dels animals, que hui per hui vos sona a broma, vos passarà per damunt com una locomotora. 

Wladimir Morales Adam , membre del col•lectiu Folgança- Iniciativa animalista

 9 d’octubre de 2014

Publicitat

Opinió

Minut a Minut