Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

VAE VICTIS

Ai dels vençuts!, és l'expressió llatina que, deformada, s'ha convertit en Vae Victus com a títol de la novel·la que ha succeït a Victus d'Albert Sánchez Piñol, amb 250.000 exemplars […]

Josep Huguet
Josep Huguet 02/12/2015

Ai dels vençuts!, és l'expressió llatina que, deformada, s'ha convertit en Vae Victus com a títol de la novel·la que ha succeït a Victus d'Albert Sánchez Piñol, amb 250.000 exemplars venuts. Les novel·les històriques ben escrites i ben documentades tenen la capacitat de generar nombroses reflexions sobre el present i el futur immediat. /

Em feia aquestes reflexions en veure la sistemàtica humiliació a que els poders de l'Estat estan sotmetent a les institucions catalanes. El punt culminant de la qual ha estat escoltar el ponderat conseller Mas-Culell afirmant que si l'Estat volia que s'agenollessin, s'agenollarien. El rictus de hiena de Montoro aquestes setmanes té dimensions infinites. Així com deu fer trempar a Fernández Díaz la canallada de no voler coordinar la política antigihadista amb la Generalitat./

Els setges militars que descriu l'enginyer Martí Zuviría, el protagonista de les obres de Sánchez Piñol, no disten gaire del setge declarat pel Govern del PP sobre Catalunya, amb la claca del PSC's. La finalitat dels setges no era fer morts en principi, sinó obtenir la rendició incondicional a través de la fam i l'asfíxia econòmica. En aquests moments l'Estat espanyol ha declarat la guerra incruenta a Catalunya amb motiu de l'existència d'una majoria parlamentària pulcrament democràtica que abona la independència. /

Aquesta guerra que es personalitza en un atac al Govern legítim dels catalans i a la seva majoria de diputats, és però una guerra indiscriminada. La utilització del FLA, diners sorgits dels ciutadans de Catalunya (cada any 16.000 m€) com a instrument de xantatge polític, acaba perjudicant a tota la ciutadania de Catalunya, hagi votat o no partits independentistes. L'empitjorament de la sanitat, l'escola, els serveis socials, la caiguda en les inversions en R+D i en infraestructures i la consegüent desocupació són responsabilitat última del srs Rajoy i Montoro. I amb la complicitat dels líders espanyolistes de Catalunya que utilitzen el seu electorat com a carn de canó al servei de la idea suprema de la unitat./

L'activació diferencial del gihadisme a Catalunya que va posar en evidència l'incident entre policia nacional i mossos arran de les detencions de radicals, l'exclusió de la Generalitat de les informacions sobre terrorisme, l'exclusió dels partits democràtics independentismes de les converses de seguretat, són d'una gravetat inusitada ja que situen 7 milions de persones catalanes sota riscos addicionals a la resta de ciutadans espanyols./

El boicot dels serveis exteriors a una delegació exportadora de pimes catalanes de l'alimentació a la Xina, conegut aquesta setmana, mostra fins a quin punt la diplomàcia espanyola no ens considera només, de facto, estrangers, sinó enemics./

Crec que la gravetat de la situació implica un ús intensiu de les vies jurídiques nacionals i internacionals per portar davant dels tribunals el que es podria considerar una vulneració de la Convenis de Ginebra. En ells sempre es defensa minimitzar al màxim el patiment de la població civil. En el resum que en fa la Creu Roja als Arts. 33-34 de Ginebra es prohibeix el pillatge (dèficit fiscal), les mesures de represàlia (FLA), la destrucció indiscriminada de béns (caiguda de les inversions)…. Els Arts. 33, 49 diuen que no seran sotmesos a càstigs col·lectius (desprotecció contra el gihadisme). En l'Art. 64 que les autoritats públiques podran continuar complint les seves funcions. I que les lleis del territori ocupat continuaran en vigència excepte d'amenaces a la seguretat. (la intervenció de facto de la Generalitat liquida la vigència de les lleis pròpies de Catalunya)/

El Protocol II de la Convenció de Ginebra amplia les proteccions atorgades a les víctimes atrapades en conflictes interns d'alta intensitat…(aquest seria el cas del conflicte Catalunya – Estat espanyol)/

Crec sincerament, que la declaració de guerra incruenta que ha decidit l'Estat espanyol i que pretén una rendició incondicional de la majoria més activa i creativa de Catalunya, i alhora provoca un càstig generalitzat a tota la població, acabarà als tribunals internacionals. Per poc que l'advocacia catalana estigui a l'altura de la categoria professional de la seva tradició./ Mentrestant, i com il.lustra molt bé l'enginyer militar Zuviría, fets atzarosos o externs al conflicte dual, acaben decantant el setge a favor de l'oponent sobre el paper més feble./

A un observador internacional neutre no se li escaparà que la virulència amb que l'Estat es llença contra la seva regió més productiva demostra una doble feblesa. La imbecil·litat d'inutilitzar la mà que et dóna de menjar. I la demostració de la inseguretat de l'atacant que només en aquesta darrera setmana ha acumulat nous episodis de ridiculització internacional. /

El fiasco d'Abengoa que il·lustra dels peus de fang del capitalisme de BOE existent a Espanya. El rebot d'Abengoa sobre la banca espanyola i la correcció que l'Autoritat Bancària Europea ha fet de les dades de la seva solvència han tornat a posar l'ai al cor. La covardia del Govern Rajoy, que es vanta d'atlantista i prooccidental, i que no s'atreveix a assumir els costos mínims de suport a la lluita militar contra el gihadisme que li proposen els seus socis, als que ha anat a implorar que li donin suport davant de la secessió catalana./

La perspectiva de la continuïtat d'aquest Govern inútil i corrupte –amb totes les mancances estructurals per resoldre–, amb el suport del bluf de Ciutadans –el programa liberal del qual és d'impossible aplicació a Espanya–, podria fer caure sobre l'exèrcit assetjador, en els propers mesos, alguns temporals que el desballestessin./

Mentrestant la part catalana es llepa les pròpies ferides amb la febre esquerranista de la CUP, malaltia infantil de l'independentisme, aplaudida per La Razón i tot el cor espanyolista. I aquí és bo de recordar les paraules que el General Villarrroel adreça al protagonista Zuviría a Vae Victus: “Els qui exigeixen que el seu bàndol sigui immaculat són uns ronses(..).Jo no li demano si la causa és perfecta; li he demanat si és justa” (ronsejar: anar diferint l'execució d'alguna cosa que fa de mala gana)./

Però, Vae Victus també il.lustra de com un poble com el català podria haver acabat desaparegut com els indis yames que són protagonistes de la primera part de la novel·la en la seva lluita contra les colònies angleses de Carolina. I en canvi no ha estat així per la seva resiliència, similar a la de Zuviría que dicta les seves memòries amb 98 anys, després d'haver sobreviscut i recorregut un món i un segle on el colonialisme i l'Estat nació es van imposar a milers de pobles sotmesos, i on l'aristocràcia es va transmutar en burgesia./

Des d'Amèrica a Tahití, des del bàndol del rei Sol al de Frederic II de Prússia, Maria Teresa d'Àustria o Jordi II d'Anglaterra, Zuviría resistirà, sempre amb el record del sacrifici insòlit que desenes de milers de barcelonins civils van fer en defensa de les seves llibertats i drets. Perquè, com diu el Zuvi en una altra frase lapidària: “La derrota és quan l'enemic aconsegueix que dubtem de la veritat (….) Una causa no està vençuda fins que els seus partidaris decideixen que ho està. Continuarà!/

http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/11/vae-victis-80334.php

Relacionats