Sempre he estat defensor de l’Unitat dels partits independentistes, siguin quin siguin els seus colors polítics. En aquestes eleccions generals, s’ha assolit una unitat menor, però no més gens important com és en el cas d’Esquerra, Reagrupament i la Plataforma cívic-social de Catalunya Sí .- que perllongaria la seva existència de la plataforma, passades les eleccions
Solidaritat Catalana per la Independència, finalment no va poder reeixir un acord amb ERC per anar-hi conjuntament. Ara, SI ha aconseguit la col.laboració del PSM-Entesa de ses illes i un possible acord semblant amb Amaiur – el mateix, més o menys com el que ha assolit ERC amb ells. Com objectiu d’un possible grup propi al Congrés -, per presentar-hi propostes des de les seves sigles. Aquelles sigles que t’han fan feridura a més d’uns.
Catalunya, ha de ser-ne’n l’únic objectiu a arribar i res més. Tanmateix, aquestes unitats electorals de curta, mitja o llarga durada han de construir-se’n des de diverses visions i formes. No cal l’Unitat globalitzadora. És poden formar dues o tres grans coal.licions polítiques – no més – on cada color o pensament tingui el seu espai i, desprès una vegada passada la contesa electoral i haver-hi aconseguit representació, cadascun dels grups és podrien unir per els interessos cabdals del país de forma puntual o, com he dit abans de forma definitiva en la creació d’una – mena – de federació sense validesa legal, però si de llenguatge vers Catalunya.
L’Unitat, com sempre dic esdevindrà finalment. No som una societat heterogènia políticament parlant com en el cas basc, que és majoritàriament de l’esquerra dura i és per això que hem de obrir els ulls a la realitat social de la nostra població, si de debò volen treure’n l’entrellat del que s’en diu Unitat. Sinó, la resta és – serà – fer-hi volar coloms.
