Ja hi tornem a ser. Altre cop el debat de la llista unitària entre ERC i CDC. Ara però, el debat començarà a tenir més raó de ser perquè només queden dues setmanes per conèixer el desenllaç del vodevil espanyol. Què passarà? Hi haurà govern in extremis, o anem a noves eleccions? Fa dies que tothom comenta i nosaltres passem pel filtre de la història totes les variabilitats possibles, però el que ens interessa és què farem nosaltres.
A la CUP ho tenen molt clar: no concórrer a les eleccions del país veí, com tampoc concorren a les d’Itàlia o Austràlia. El raonament, com sempre, és del tot comprensible i defensable. Ja saben que cada vegada que hi ha eleccions apareix gent que defensa que els partits catalans (entenent per catalans els d’obediència estricta al Principat, la qual cosa exclou C’s, PSC, PP o el conglomerat ICV-Podemos) no concorrin, o fins i tot deixin els escons buits. En el context especial en el qual ens trobem, però, cal recordar-los novament que és bo que tinguin en compte que són un excel·lent tallafoc per partits com el Podemos català, que només comptaria amb la competència d’ERC.
Precisament a ERC poden donar un parell d’arguments que són correctes per defensar –com ja defensen- anar altre cop amb llistes separades: l’invent de Junts pel Sí sembla evident que no ha funcionat en el sentit que no s’ha arribat a la majoria absoluta que CiU i ERC sí que assolien per separat tradicionalment, per bé que CDC i UDC s’han separat. D’altra banda, el partit republicà vol seguir-se provant i optar a l’hegemonia política catalana, amb el ferm convenciment que atraurien més sectors esquerrans anant per separat que de bracet de CDC, com teòricament representa que s’ha demostrat amb la comparativa de resultats entre el 27S i el 20D. Cal recordar que els dos contexts electorals són molt diferents també.
A CDC també poden esgrimir arguments a favor, en aquest cas, de la llista unitària. Els convergents –en ple procés de refundació, i per tant, també a la cerca de recuperar l’hegemonia política- consideren que units som imbatibles. El marc d’unitat al Parlament de Catalunya avalaria aquest camí tot i que no es va aplicar el 20D. La teoria funciona si agafem els resultats d’ERC i DiL al Congrés i els sumem. Efectivament, la llista conjunta supera de llarg el nombre de diputats d’En Comú Podem. Ara bé, és aquest l’objectiu únic? Heus ací quan apareix el debat sobre si el que hem de primar és la unitat d’acció de les dues forces, tal i com s’havien conjurat fins ara, o la unitat d’acció en el marc d’un mateix grup parlamentari. Quina opció suma més, units o separats? Després que el president Mas posés aquesta exigència sobre la taula com un imperatiu, encara seguim sense tenir una resposta clara, i la població ja no està per més debats carregosos com aquest, així que posin-se d’acord ràpid en el que sigui, i no ens emprenyin més amb això.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
