Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Unes quantes lliçons andaluses

Encara que sigui d’urgència, els resultats esdevinguts ahir a les eleccions a la comunitat autònoma andalusa ens ofereixen algunes llums d’anàlisi que cal ponderar. Amb un 30% d’electors indecisos fins […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 23/03/2015

Encara que sigui d’urgència, els resultats esdevinguts ahir a les eleccions a la comunitat autònoma andalusa ens ofereixen algunes llums d’anàlisi que cal ponderar. Amb un 30% d’electors indecisos fins gairebé el darrer moment i un 3% més de participació, la veritat és que les enquestes prèvies han estat prou fidels al resultat final. Amb una acotació important: a manca de dades fiables de cuina sobre record de vot, existia una evident sobre representació dels elements de canvi. Els resultats, tanmateix, han posat de relleu l’existència d’un important vot ocult vergonyant, a favor dels partits de l’establishment. Els efectes del sistema electoral i el pas de tres a cinc llistes en disputa han provocat una situació curiosa: amb un substancial descens de més de cent mil vots i caient del 39,6 al 35,4% dels vots, el PSOE ha mantingut, clavats, els 47 escons assolits en 2012. Tanmateix, IU, amb un descens només alguns milers de vots superior, ha vist esfumar-se més de la meitat dels 12 escons que tenia fins ara.
 
Tot i les apel·lacions de Podemos i Ciudadanos al final del bipartidisme (incomprensiblement, fins i tot en valorar els resultats), el cert és que el PPSOE, l’establishment, s’ha alçat amb 80 escons de 109. Que la suma dels dos nous s’ha quedat a 9 escons del resultat del PP i que encara s’ha vist doblada pels del partit del mega escàndol de corrupció dels ERE. Una ensopegada dels qui venien a revolucionar-ho tot, de proporcions considerables. Un altre fet especialment remarcable, contra l'axioma acceptat per tothom, l'aparent escassa capacitat de Podemos per cridar a les urnes nous votants tradicionalment abstencionistes, amb un augment general en la participació prou modest. Caldrà comptar, doncs, també a Catalunya, amb almenys dues variables andaluses: amb el pes del vot ocult en les enquestes (caldrà ponderar en favor de qui!) i amb la força d’inèrcia dels vells partits, que han aguantat l’embat amb molta més potència de la prevista. Encara una altra lectura catalana, prou evident: qualsevol miratge de reforma en profunditat del sistema polític espanyol està avui una mica més lluny que ahir, a la vista dels resultats escassos del suposat reformisme regenerador que havia d’inspirar-los i impulsar-los a partir de noves majories.