Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Una vegada més Espanya ens tracta d’estrangers

            Ens vol colonitzats, perquè vol que la colònia contribueixi al seu manteniment, però a l’hora de demostrar que també ens vol com a espanyols, mostra realment quin és el […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 13/06/2010

            Ens vol colonitzats, perquè vol que la colònia contribueixi al seu manteniment, però a l’hora de demostrar que també ens vol com a espanyols, mostra realment quin és el seu pensament. Perquè aquí, a les Illes Balears, hi hagi moltes persones que es considerin espanyoles, ha de ser perquè Espanya els ha demostrat que ho són, o els ho ha fet creure, ja que massa proves tenim que no ens hi considera més que per a les qüestions que li convé. Ja ens van bé aquestes demostracions als que no som espanyols, perquè pensam que ajuden a fer veure les coses clares als que no se n’han adonat de la qüestió, encara que també hi ha moltes persones que dubten que aquests atacs serveixin per a res.

            Quina l’han feta aquesta vegada? El Tribunal Suprem, màxima expressió del poder judicial espanyol ha anul•lat un decret de les Illes Balears, el qual obligava l’Administració espanyola a redactar en català i en castellà els escrits que enviava a colònies. A partir d’ara podran enviar els textos en castellà al BOIB. La norma que han anul•lat del Decret 13/05 és l’article 10.1 que deia així: “Tots els textos oficials que les administracions, institucions i altres ens públics radicats en el territori de les Illes Balears remeten perquè siguin publicats en el BOIB hauran d’estar redactats en les dues llengües oficials de les Illes Balears.” I el 10.2 “La remissió de les dues versions (català i castellà) ha de ser simultània.” Queda ben clar que consideren la llengua catalana com un cosa folklòrica de la colònia. Ja no és que considerin que aquesta llengua no ha d’aparèixer dins territori que ells en diuen espanyol, ni tan sols dins els taxis, sinó que l’han d’ignorar quan enviïn els seus escrits. Als edificis de l’Administració central en territori colonial, ni bandera ni llengua.

            No us preocupeu, ja que a continuació ens perdonen la vida i ens manifesten que nosaltres si volem podrem fer la traducció, ens ho permeten, sempre que siguem nosaltres que paguem aquesta tasca i si no volem fer aquesta despesa, ja ho sabeu, allò que diuen que com que tots sabem la llengua important…

            El ridícul que fan és molt important, tant en la manera de resoldre la crisi com en la manera de no voler admetre les diferents nacions que existeixen dins l’Estat, però cada vegada que argumenten qualsevol fet sobre les diferències existents com és el cas de la llengua, demostren qui són. És el mateix cas de defensar que en el Senat no es parli català, per això de no haver-se de posar els auriculars o per no haver de pagar la traducció simultània com va ser el cas de les intervencions del president Montilla o del president Antich. No volen gastar 120.000 euros en traducció simultània, no poden gastar-los, però sí poden invertir 600.000 euros en cada integrant de la selecció estatal espanyola de futbol si els fa ser els primers a tirar coces a una pilota i introduir-la dins una espècie de prisma trapezoïdal., les parets del qual són una xarxa, l’aire i el terra.

            Aquest és el país que ens colonitza i que permetem que ho segueixi fent, país que facilita que la gent desenvolupi el seu enteniment i el seu coneixement amb grups de persones que no fan més que sortir a la televisió per esser conegudes i després explicar que es tiren trastos al cap. I tant se’ls tiren els que en parlen com els protagonistes. Si avui qualsevol família espanyola té un fill o filla d’una determinada edat, no és necessari que el faci estudiar perquè adquireixi coneixements del món, és suficient que el prepari perquè visqui un cert temps amb una persona coneguda, actor, cantant, torero, etc., després que se’n separi i comenci a explicar històries i pot passar que el contractin per un sou 16 o 17 vegades superior al del president del Govern central, com és el cas d’una tal Esteban, perquè ha fet cèlebres una sèrie de frases com: “Por mi hija, MA-TO”, o “Vale!”, “Cuidado conmigo, EEEEHHH! EEEHHH!” I altres frases semblants que enriqueixen la cultura espanyola.