Una prèvia: l’article de Joan Carretero m’ha entusiasmat. Dit això, me l’he hagut de llegir dues vegades, més que res per entendre per què tothom interpreta que Carretero vol crear un nou partit independentista. De fet, a mi em sona més a full de ruta cap a la independència i a Casa Gran de l’Independentisme (ara que estan de moda les cases grans), que de fet el mateix Carretero suggereix que estigui liderada per Esquerra. Això ajudaria a ampliar l’espai electoral d’ERC, com en el seu moment ho van (intentar) fer la plataforma Catalunya-2003 de Pere Esteve o Ciutadans pel Canvi al PSC-PSOE (i actualment vol fer CiU amb la Casa Gran). Pot ser que la interpretació majoritària que Carretero vol fer un partit nou vingui de la notícia prèvia a l’article en el diari Avui, on dóna com a notícia aquest fet, i a la pròpia lectura interessada des de la direcció d’Esquerra (i curiosament des d’Esquerra Independentista).
Tornant a l’article, en ell apareixen moltes propostes que RCat defensava en les darreres eleccions internes a Esquerra i que, efectivament, no van ser assumides pels militants. Això comporta que no s’han de seguir defensant? S’ha de callar i no fer res quan el vaixell s’està enfonsant? Les propostes d’RCat van obtenir només el 28% del suport dels militants, però és possible que tinguin més suport entre votants i ex-votants (en tot cas, les tesis de la direcció segur que no són majoritàries entre els exvotants d’Esquerra, que a dia d’avui ja sumen més que els votants). Alguna cosa cal fer davant la constatació que cada vegada hi ha més independentistes i Esquerra té menys suport i, sens dubte, les propostes de Carretero aconseguirien ampliar la base electoral d’Esquerra (p.e. assumint la transversalitat que proposa i, si cal, que aquesta pivoti al voltant del centre-esquerra, on Esquerra s’hauria de sentir còmode).
Sobre l’article, algunes reflexions que comparteixo totalment:
- El govern espanyol es riu constantment dels catalans, i utilitza la crisi per justificar incompliments mentre va repartint diners a dojo per altres bandes
- Amb Espanya no hi ha res a fer, i s’ha d’acabar l’estratègia del peix al cove (amb totes les seves variants)
- Més enllà de totes les plataformes sobiranistes que s’estan creant, les seves propostes les han d’assumir els partits (o, almenys, algun partit)
- La independència ha de venir per una proclamació unilateral del Parlament de Catalunya, no per un referèndum previ que el govern espanyol mai no permetrà
- L’independentisme ha de ser transversal, i només ha de participar en el govern quan això suposi un avenç substancial en l’autogovern de Catalunya
- Cal vetllar per l’exigència ètica dels nostres representants i avançar cap a llistes obertes
Amb l’article de Carretero la direcció d’Esquerra tenia dues alternatives: una, l’esperada, interpretar les seves reflexions com una aportació per articular una majoria social al voltant d’Esquerra, i convidar-lo a participar activament dins d’Esquerra; l’altra, utilitzar-ho com excusa per demanar que Carretero (i se suposa que també els que compartim la seva opinió) marxem d’Esquerra. Una proposta gens original: Ridao ens va titllar de càncer ja fa més d’un any, Vendrell ens va convidar a marxar fa unes setmanes, i Carod (ja ho va fer abans) i Puigcercós ens convidem a anar-nos-en ara. Igualment Carod i Puigcercós, amb el seu suggeriment (?) que Carretero creï un nou partit de centre-dreta independentista, demagògia apart, demostren el seu esquema mental: per a ells la divisió política és esquerra-dreta, quan avui ja no només seria Catalunya-Espanya sinó unionisme-sobiranisme. L’eix esquerra-dreta, amb les competències i recursos de la Generalitat, és secundari i només ens porta a donar al PSC-PSOE unes quotes de poder rècord a Catalunya. Carod, a més, afirma que és bo que Carretero marxi d’Esquerra, ja que així Esquerra enterrarà el risc de promoure un front patriòtic: cert, quedaria garantit per sempre el front social, enhorabona PSC-PSOE. És això el que ens ha de portar a la independència? Per cert, és el mateix Carod que deia que volia una Esquerra amb 50.000 militants?
Carretero afirma que el projecte que ell defensa l’hauria de presentar Esquerra, tot i que reconeix que difícilment ho farà. Davant aquesta realitat, en la meva opinió, les alternatives per les properes eleccions a la Generalitat són desoladores: o ERC (i per tant més Tripartit) o CiU (i per tant, més pujolisme). O vot en blanc. O algú que defensi el que Carretero proposa.
I per què no la Casa Gran de l’Independentisme al voltant d’Esquerra? I també, pregunta legítima: i si Esquerra no ho vol fer?
