- Publicitat -
Quan es va perdent una guerra, una inesperada batalla victoriosa, encara que sigui petita, modesta i més simbòlica que real, sempre representa una necessària injecció de moral. Aquesta mena d'escaramussa del Bruc la vam tenir dimarts passat al Congrés, quan la PAH, la gran esperança blanca dels moviments socials, aconseguí imposar la ILP al Congrés dels Diputats, tot doblegant la fatxenderia del partit alfa de les classes dirigents hispàniques. Fou, sens dubte, una victòria agònica, dramàtica, amb la sang d'activistes màrtirs, i amb la descomposició de l'enemic a contracor i l'últim moment, tement la reacció popular i el ridícul internacional.
La cessió, que imagino que serà més simbòlica que real (car la banca i “els mercats” deuen estar terriblement irritats i amb desig de revenja), té, tanmateix, algunes derivades interessants. Aquells qui s'havien mostrat tan insensibles i inflexibles, que havien presumit de la seva infinita capacitat d'imposició, que se'n fotien de la democràcia, han mostrat un signe de feblesa. En els seus càlculs improvisats, probablement hi devia passar que el rebuig de la iniciativa hagués pogut comportar un esclat social de conseqüències imprevisibles. Tanmateix, la seva vulnerabilitat permet el reforçament de la protesta…
La cessió, que imagino que serà més simbòlica que real (car la banca i “els mercats” deuen estar terriblement irritats i amb desig de revenja), té, tanmateix, algunes derivades interessants. Aquells qui s'havien mostrat tan insensibles i inflexibles, que havien presumit de la seva infinita capacitat d'imposició, que se'n fotien de la democràcia, han mostrat un signe de feblesa. En els seus càlculs improvisats, probablement hi devia passar que el rebuig de la iniciativa hagués pogut comportar un esclat social de conseqüències imprevisibles. Tanmateix, la seva vulnerabilitat permet el reforçament de la protesta…
Ara, el PP, aquell partit que juntament amb el PSOE no van dubtar a canviar per la via sumària una Constitució intocable, haurà d'enfrontar-se a una pressió d'un adversari (nosaltres) irritats i amb dosis d'un difús sentiment del “sí, es pot”. La PAH, nuclis d'activistes que han après sobre la marxa com funciona això de la política amb majúscules, han deixat en evidència als polítics amb minúscules. I precisament poden precipitar allò pel qual molts sospirem: una islandització del país. La PAH ens ha mostrat el camí d'allò que, traduït directament de l'anglès, es va anomenant “empoderament” de la ciutadania. Les properes setmanes, amb mobilitzacions com les del 16 i 23 de febrer, després d'aconseguir qüestionar quelcom tan sagrat com el dret hipotecari, també podrem qüestionar el presumpte “deure” d'haver de pagar un deute il·legítim. Al cap i a la fi, des de paràmetres estrictament legals, el fet de no fer front al deute dels bancs, i de recuperar els diners públics amb què s'ha inundat els banquers, resulta la solució més lògica i pragmàtica.
He tingut el privilegi de participar en actes amb la gent de la PAH de Girona, i de poder conversar llargament amb la seva portaveu Marta Afuera. Tant ella com el grup que representa, representen noves formes de fer política. Tant ella, com el col·lectiu mereixen un reconeixement per la tasca feta. Si més no, a banda d'un just Nobel amb què caldria obsequiar-los, mereixen la nostra admiració i requereixen el nostre suport. Al cap i a la fi, els devem un xic de moral, un combustible del que darrerament anem escassos.
He tingut el privilegi de participar en actes amb la gent de la PAH de Girona, i de poder conversar llargament amb la seva portaveu Marta Afuera. Tant ella com el grup que representa, representen noves formes de fer política. Tant ella, com el col·lectiu mereixen un reconeixement per la tasca feta. Si més no, a banda d'un just Nobel amb què caldria obsequiar-los, mereixen la nostra admiració i requereixen el nostre suport. Al cap i a la fi, els devem un xic de moral, un combustible del que darrerament anem escassos.
Publicitat
