Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

Una oportunitat

El passat dimarts 12 de març la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC). Ara comença la voràgine de la […]

Fundació Capmany
Fundació Capmany 21/03/2013

El passat dimarts 12 de març la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC). Ara comença la voràgine de la recollida de signatures (50.000) per a poder arribar a ser debatuda, amb rang de proposició de llei, al Ple del Parlament.

Hi ha molts arguments a favor de la RGC, és una mesura de lluita contra la consolidació de la pobresa i contra la seva emergència. Una mesura a favor de les persones, la seva dignitat i benestar, segurament no n’hi ha prou i hem de fer molts més esforços per aconseguir reduir el risc de pobresa i combatre els efectes del creixement que ha tingut en els darrers anys, així com lluitar contra la pobresa estructural. Una lluita titànica impulsada per la societat civil.

Actualment el risc de pobresa a Catalunya és alt. L’augment de l’atur, la precarització dels llocs de treball, les retallades en serveis públics, la pujada de preus… són elements que estan marcant el futur de la nostra societat i el futur de moltes persones i famílies, especialment les dones. Darrerament, el reconeixement per part del Tribunal de justícia Europeu dels abusos comesos pels bancs és només un indicador de tot el que actualment pateix la nostra, ja de per si, estressada societat.

Però la legislació estatal no sembla que vagi pel camí d’avançar cap a la millora, totes les passes del govern de l’estat en l’àmbit laboral, econòmic, de serveis, polítiques d’igualtat d’oportunitats… són passes enrere indignants: la reforma laboral, la manca de polítiques de dones, la inhabilitació, de fet, de la llei de dependència…i ara el darrer decret de  mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure
l’envelliment actiu (un eufemisme per dir que augmenten l’edat de jubilació). Mesures que ens afecten de ple a la nostra vida, la nostra economia, els nostres drets. Mesures que han canviat el nostre paradigma de vida: treballàvem per viure amb dignitat i ara vivim el més dignament possible per poder treballar, i , en el cas de les dones, els treballs se’ns acumulen durant les 24 hores del dia.

Es parla d’austericidi i és veritat, les mesures d’austeritat estan provocant fam, pobresa i exclusió. Però el pla va més enllà: es vol provocar un canvi total de paradigma i tornar-nos a condicions laborals i socials dignes del segle XIX, en ple desenvolupament industrial i previ a la formació dels sindicats, en tant que representants de la lluita col·lectiva.

La possibilitat de poder debatir la Renda Garantida Ciutadana és una gran oportunitat, caldrà també poder-la fer efectiva i tirar endavant polítiques valentes contra l’exclusió i polítiques realment actives per a la creació de llocs de treball i de riquesa social.