Per què s’anomenen taxes el que són, de totes totes, uns impostos indirectes rabiosament injustos ? D’aquesta manera, les taxes de la justícia, la taxa dels escorxadors, el tiquet moderador sanitari ( copagament sanitari), el cànon de l’aigua , la taxa als aeroports, i moltes d’altres, no deixen de ser uns impostos indirectes que, amb excepcions molt puntuals, han o hauran de pagar la gran majoria de ciutadans, independentment del seu poder adquisitiu i/o renda de què disposin . No hi ha dubte que, amb l’excusa de la crisi, ens estem carregant, totalment, no només quelcom que s’anomena estat del benestar, sinó un cosa encara més digna i humana : la justícia social .
Perquè, és clar, en una democràcia mínimament acceptable i europea, el pes de la redistribució de la riquesa sempre pivotava en el impostos directes : qui més te ( renda i patrimoni) més paga i això es complementava amb els impostos indirectes; però , avui en dia, en plena regressió social i acostumats als eufemismes, hem invertit els termes . Aquesta opció a més de ser profundament antidemocràtic, és immoral de totes totes.
