Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Una lliçó de civisme escocès

El passat 20 de novembre – una data per recordar, si més no per qui tenim més de 45 anys – a Figueres, a la sala del Patronat de la […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 30/11/2009
El passat 20 de novembre – una data per recordar, si més no per qui tenim més de 45 anys – a Figueres, a la sala del Patronat de la Catequística vaig assistir a una xerrada excepcional, organitzada per la Fundació Irla : el projecte d’independència nacional escocès, a càrrec del regidor de l’SNP a la ciutat d’Inverness, John Finnie. Va ser un acte planer, però esplèndid . El John, amb la col•laboració d’un excel•lent traductor, ens va plaure amb una dissertació clara i contundent, però, alhora, sense cap mena d’improperis ni d’actituds altisonants . En un estil auster i correctíssim, aquest representant local d’unes terres molt septentrionals, va explicar-nos que el més important per arribar a la gent del carrer – la conjunt d’una complexa ciutadania – en un procés de construcció nacional, és tenir confiança en les propis forces i arguments . De fet, el John Finnie ens va donar una lliçó de civisme social, amb qualificats tocs de saviesa política.

En aquesta amena conferència, la senzillesa del ponent ( sense caure mai en el simplisme tronat) i el seu esperit de lluita, exquisidament democràtica, per un objectiu molt consistent van fer que les dues hores de xerrada i debat passessin ràpidament i fossin molt ben aprofitades. Sobre la qüestió més concreta de l’estratègia política del model escocès , no hi ha massa secrets : política de proximitat, bon govern , coordinació entre partit i govern, i saber vendre bé l’argument, molt potent, que només la independència ( dintre de la interdependència europea ) permetrà fer front a la crisi. Lògicament, una cosa que diferència molt els processos català i escocès és que els respectius colonitzadors són molt diferent , també la qüestió lingüística és molt dissemblant. De tota manera, la clau, pels catalans , és la confiança : creure en l’autoconfiança col•lectiva . Això és l’autèntic mirall escocès .