Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Una impunitat superlativa

Massa  vegades es comenta, molt retòricament, que vivim en un estat de dret molt “garantista”; i que el que diferència una democràcia, europea/occidental, d’un règim autocràtic, més o menys tercermundista, […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 22/12/2014

Massa  vegades es comenta, molt retòricament, que vivim en un estat de dret molt “garantista”; i que el que diferència una democràcia, europea/occidental, d’un règim autocràtic, més o menys tercermundista, és que, en el primer grup, el ciutadà normal  pot fer front  a les arbitrarietats  de l’Estat  o dels grups econòmics oligàrquics. Doncs bé, això  a l’Estat espanyol  cada dia  es pot  posar més en qüestió. Un exemple  alliçonador  d’aquesta qüestió  tan vidriosa  el  tenim  en  la petició, abusiva i plutocràtica,  de l’empresa TP Ferro, la qual vol una altra indemnització pel  tram fronterer del TAV, perquè no hi passen prou trens.  Aquesta exigència antidemocràtica va en la línia de  l’escàndol del  cas Castor,  i d’altres corrupcions  i  corrupteles  que pretenen  imposar els homes “onmipotents” blindats  per la gràcia d’un deu  molt terrenal .

No hi ha  dubte que  la  gran  majoria de  la població vivim en una societat injusta,però  que jo anomenaria de la indefensió inqüestionable  i la  manca total de transparència democràtica; sobretot en relació  amb els  grans poders  econòmics privats, que no saben ni volen saber  que és una veritable  societat oberta,  amb una economia, social, de mercat. No pot  ser, de cap  de les maneres, que  davant  d’una crisi  econòmica estructural gravíssima, que està  provocant un efectes  socials  i humans  devastadors, alguns poders molt “superdotats” que, teòricament, defensen aferrissadament la lliure competència capitalista,  a l’hora de la veritat, quan no se’n surten amb els negocis ( molt mal planificats i estructurats) pretenen  que el “pare” estat  els  vingui a solucionar els  seus  problemes.  De fet, alguns  voldrien  que la gran majoria de la població patís una devaluació  absoluta de l’Estat del benestar, però  que l’Estat es dediqués exclusivament a socialitzar les pèrdues de les seves insostenibles  empreses. Cal remarcar  que aquesta  impunitat, des de dalt, contra la gran majoria ciutadana no succeeix només per la qüestió del TAV( cal tenir present que el tren convencional cada dia és més car i, per contra, l’Estat espanyol no para de construir línies d’alta velocitat que empíricament sap que seran molt deficitàries) sinó que es pot  ampliar  als  serveis de subministraments (bàsics aigua, gas, electricitat, telèfon/internet). Cada dia aquests serveis -imprescindibles pel 100% de la població- provoquen més indefensió  al gruix  de la  ciutadania. Cada dia, la gran majoria dels mortals  patim més retallades i precarietat social/laboral i,  per  contra, la minoria més minoritària gaudeix d’una impunitat  superlativa .