Massa vegades es comenta, molt retòricament, que vivim en un estat de dret molt “garantista”; i que el que diferència una democràcia, europea/occidental, d’un règim autocràtic, més o menys tercermundista, és que, en el primer grup, el ciutadà normal pot fer front a les arbitrarietats de l’Estat o dels grups econòmics oligàrquics. Doncs bé, això a l’Estat espanyol cada dia es pot posar més en qüestió. Un exemple alliçonador d’aquesta qüestió tan vidriosa el tenim en la petició, abusiva i plutocràtica, de l’empresa TP Ferro, la qual vol una altra indemnització pel tram fronterer del TAV, perquè no hi passen prou trens. Aquesta exigència antidemocràtica va en la línia de l’escàndol del cas Castor, i d’altres corrupcions i corrupteles que pretenen imposar els homes “onmipotents” blindats per la gràcia d’un deu molt terrenal .
No hi ha dubte que la gran majoria de la població vivim en una societat injusta,però que jo anomenaria de la indefensió inqüestionable i la manca total de transparència democràtica; sobretot en relació amb els grans poders econòmics privats, que no saben ni volen saber que és una veritable societat oberta, amb una economia, social, de mercat. No pot ser, de cap de les maneres, que davant d’una crisi econòmica estructural gravíssima, que està provocant un efectes socials i humans devastadors, alguns poders molt “superdotats” que, teòricament, defensen aferrissadament la lliure competència capitalista, a l’hora de la veritat, quan no se’n surten amb els negocis ( molt mal planificats i estructurats) pretenen que el “pare” estat els vingui a solucionar els seus problemes. De fet, alguns voldrien que la gran majoria de la població patís una devaluació absoluta de l’Estat del benestar, però que l’Estat es dediqués exclusivament a socialitzar les pèrdues de les seves insostenibles empreses. Cal remarcar que aquesta impunitat, des de dalt, contra la gran majoria ciutadana no succeeix només per la qüestió del TAV( cal tenir present que el tren convencional cada dia és més car i, per contra, l’Estat espanyol no para de construir línies d’alta velocitat que empíricament sap que seran molt deficitàries) sinó que es pot ampliar als serveis de subministraments (bàsics aigua, gas, electricitat, telèfon/internet). Cada dia aquests serveis -imprescindibles pel 100% de la població- provoquen més indefensió al gruix de la ciutadania. Cada dia, la gran majoria dels mortals patim més retallades i precarietat social/laboral i, per contra, la minoria més minoritària gaudeix d’una impunitat superlativa .
