Té raó el portaveu del govern català, Sr. Francesc Homs, quan defineix el comportament del govern espanyol com a morós; encara que penso que el dirigent català es queda curt, perquè aquesta és una morositat autènticament antidemocràtica, molt vinculada amb un altre tret característic dels governs espanyols envers Catalunya : l’espoliació dura i pura, la qual cosa ens ocasiona un monumental dèficit fiscal, que és la mare dels ous de totes les retallades antisocials a casa nostra.
L’episodi lamentable del fons de competitivitat, el 1450 milions d’euros que Madrid s’escarrassa a no fer-los efectius, ja comença a fer olor de socarrim. De fet, la polèmica va molt més enllà d’una quantitat de diners . Aquí s’està produint un discrepància estructural de conceptes bàsics . La idea d’autonomia (ja no parlem de sobirania ) a hores d’ara és paper mullat perquè Madrid vol ser Paris .La superestuctura centralista de l’Estat espanyol ha perdut tots els complexos, la “closca” més dura de l’altiplà s’encamina cap a un uniformisme embogit ; i tot això és una dinàmica que ultrapassa el partits polítics . Quina clarividència la de Lluís Llach quan diu : “ hem de reflexionar i pensar cap a on volem anar un cop el mapa de carreteres de la nostra relació amb Espanya s’ha aclarit” .
Una discrepància estructural
|
- Publicitat -
Publicitat