Una discrepància estructural

 
Té raó el portaveu del govern català, Sr. Francesc Homs, quan defineix el comportament del govern espanyol com a morós; encara que  penso que el dirigent català es queda curt, perquè aquesta és una morositat autènticament  antidemocràtica, molt vinculada amb un altre tret característic dels  governs espanyols envers Catalunya : l’espoliació dura i pura, la qual cosa ens ocasiona  un monumental dèficit fiscal, que és la mare dels ous  de totes les retallades antisocials a casa nostra.
 
 L’episodi lamentable del fons de competitivitat, el 1450 milions d’euros que Madrid s’escarrassa a no fer-los  efectius, ja comença a fer  olor de socarrim. De fet, la polèmica  va molt més enllà d’una quantitat de diners . Aquí s’està produint  un discrepància estructural de conceptes bàsics . La idea d’autonomia (ja no parlem de sobirania ) a hores d’ara  és paper  mullat perquè  Madrid vol ser  Paris .La superestuctura  centralista de l’Estat espanyol ha perdut tots els complexos, la “closca” més dura de l’altiplà  s’encamina cap a un uniformisme embogit ; i tot això és una dinàmica que ultrapassa el partits polítics . Quina clarividència  la de Lluís Llach quan diu : “ hem de reflexionar i pensar cap a on volem anar un cop el mapa de carreteres de la nostra relació amb Espanya s’ha aclarit” .