Ni Oriol Junqueras s’escapa dels efectes de les xarxes socials. Avui divendres ha pogut descobrir en un intercanvi públic de retrets (via twitter) amb Joan Herrera, que allò que es vol dir, s'ha de mesurar com es diu, perquè sinó pot resultar contraproduent. És clar que a l’altre extrem, d’altres com Toni Cantó d’això n’han fet un modus vivendi.
I no és perquè no es pugui acusar a algú de mentir, una evidència present a diari en aquesta professió. De fet, la qualitat democràtica de l'Estat seria una altra si no es mentís. Dir-li però que al seu partit hi ha gent més digna que ell -una acusació lloable si el destinatari fos Pere Navarro–, el que ha provocat és que l'afectat s'hi aferri com un ferro roent. Recordem que a la resta de partits que no donen suport al govern encara se segueix l’antic esquema d’oposició consistent en desgastar sistemàticament. I encara pitjor, això pot donar peu a comentaris d'altra gent de formacions que han traspassat, entre altres coses gràcies a les seves bones maneres. Però al final qui en surt perdent és el poble com va passar ahir a Sabadell en un acte multitudinari de dignitat nacional, convocat per l'ANC, que va veure's minvat per la baixa de darrera hora d'ICV
