(Publicat a “El Punt Avui” el 17-Abr-12)
El passat dia 10 d’Abril es va presentar “La descoberta i la conquesta catalana d’Amèrica” de l’Enric Guillot (Ed. Librooks), un llibre extremadament rellevant pel que tot seguit comentarem.
Fa molts anys que segueixo les recerques d’en Jordi Bilbeny sobre la descoberta catalana d’Amèrica, a l’estela de les quals ha fet la seva recerca en Guillot, i, quan en parlava a d’altres persones, sempre em presentaven una objecció comú: “No pot ser que una manipulació de tal envergadura hagi pogut dur-se a terme. No pot ser que s’hagi eliminat d’una manera tant perfecta la veritat”. I he de confesssar que, al cap de tots aquests anys, els hi he de donar la raó: no pot ser. Perquè precisament això és el que ha fet en Guillot: en comptes de treballar sobre fonts refregides de segona or tercera ma d’altres autors, va decidir anar a les fonts originals, coleccionant pacientment un munt d’aquestes traces, per a després posar-les totes juntes al seu llibre, de forma que constitueixen un conjunt demolidor, especialment a l’esborronador (no se li pot posar cap altre adjectiu) capitol 4, a on es veu un mapa del nou mon rere l’altre, tots ells plens de senyeres per tot arreu.
El llibre és rellevant, com deiem, perque not admet traducció ni interpretació. No necessita cap intermediari. En estar centrada la recerca en mapes i gravats antics, les imatges es troben davant dels nostres ulls i ens interpel·len directament. No cal que feu cap acte de fe i us creieu a l’autor: ell s’ha escarrassat a posar les referències complertes d’on es troben els mapes, per a que vosaltres mateixos en pogueu buscar molts per internet, o pogueu anar-los a veure si mai les vostres vacances us porten a la vora d’algun d’aquests museus. Gens casualment, els mapes més importants en Guillot els ha trobat en els museus d’aquells països a on mai va arribar la ma de la censura castellana.
Aquest llibre doncs demostra definitivament que l’història del nostre pais ha estat manipulada a una escala que, al principi, és fa molt difícil de creure. I així, ara sabem que la descoberta i conquesta inicial d’Amèrica va ser una gesta exclusivament catalana, que després, ironicament, la tergiversació de la censura castellana ha convertit en exclusivament seva.
Els creacionistes dels USA, i poca broma que inclouen entre d’altres els candidats presidencials republicans Santorum i Gingrich i una gran fracció de la població adulta (segons alguns estudis, entre un 40 i un 50%!), neguen que la teòria de l’evolució tingui més credibilitat que una interpretació literal dels textes biblícs, postulen que el nostre planeta té entre uns 5,000 i 10,000 anys d’antiguetat i que els essers vius deuen les seves formes actuals al que ells anomenen un disseny inteligent, el qual haria sigut dut a terme directament per Deu. A Europa no deixem, ben legitimament, de contemplar amb una barreja d’incredulitat i d’estupor aquest fenomen creacionista, sorprenent-nos especialment de com al país que ha produit més premis Nobel del mon es pot, alhora, menysprear tant alegrement les muntanyes d’evidència que la ciència ha acumulat en suport de la teoria de l’evolució.
Doncs bé, arrel del llibre d’en Guillot, aquells professors d’història del nostre país que quan toquin la descoberta d’Amèrica, com a mínim no esmentin, de forma ben prominent, que hi ha interrogants importants sobre la versió que actualment s’explica als llibres de text, ja poden anar demanant els formularis d’ingrés al mateix gremi del qual formen part els creacionistes. El respecte pels temaris no pot passar mai per sobre del respecte a l’evidència palmaria.
