Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Un onze diferent

Cada onze de setembre esdevé un ritual des de fa un munt d’anys: la marxa de torxes al Fossar de les Moreres, l’ofrena al monument a Rafael Casanova, el dinar de germanor […]

David Minoves
David Minoves 12/09/2009

Cada onze de setembre esdevé un ritual des de fa un munt d’anys: la marxa de torxes al Fossar de les Moreres, l’ofrena al monument a Rafael Casanova, el dinar de germanor i la manifestació independentista a les cinc de la tarda, que sempre comença tard. Però aquesta ha estat estat una Diada diferent.

Pel que fa al debat polític, aquest onze de setembre ha quedat marcat per dues dates. Una, difícil de preveure quan arribarà, però que de ben segur es farà sentir: la de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut de 2006. L’altra, el diumenge 13 de setembre, el dia que es celebra la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt.

Pel que fa a la participació, aquest ha estat una de les Diades més positives, tant quantitativa com qualitativament. I l’aportació més rellevant és aquella que fan els nous catalans, milers de persones vingudes de la immigració que avui s’incorporen al catalanisme sense oblidar els seus països d’origen.

Aquest onze de setembre vaig tenir la sort de ser convidat a participar en un acte al local de l’Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya, al bell mig del barri del Raval, per explicar als nous catalans d’origen pakistanès el significat de la Diada Nacional de Catalunya.

El diàleg amb els assistents, bona part d’ells originaris del Panjab, va derivar ràpidament al paper dels immigrants en la conformació de la nació catalana, i el moment de major consens es va produir en esmentar el dret a participar en el futur polític del país. Perquè mentre Espanya ens nega el dret a decidir el nostre futur i restringeix els drets de les persones immigrades, és l’independentisme qui convida per primer cop als nous catalans en el referèndum d’Arenys de Munt el dissabte 13 de setembre. Si ja alguns dels assistents afirmaven amb el cap en senyal d’aprovació en sentir-ho de les meves paraules, la majoria van esclatar a aplaudir un cop van sentir-ne la traducció a l’urdú que va fer el jove intèrpret de l’Associació.

No sé si la major part dels nous catalans provinents de la immigració donen avui suport al projecte independentista. De ben segur que encara tenim molta feina per fer en aquest àmbit. Però del que ningú dubta és que sense la seva aportació, la victòria no serà possible. I el primer cop que podran donar la seva opinió amb igualtat de condicions serà en un referèndum sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt. No seria fantàstic que mentre Espanya els hi tanca la porta mitjançant una Llei d’Estrangeria restrictiva que els criminalitza i els hi nega bona part dels drets més fonamentals, fóssim nosaltres qui els obríssim la porta per exercir el dret a decidir?

Doncs aquest és el repte.