Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Un nou, cru i dur panorama

  Pels particulars allò de treball, segur, i per a tota la vida, o demanar un crèdit per accedir legítimament a un esglaó per dalt del que es podria amb […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 12/04/2013

 

Pels particulars allò de treball, segur, i per a tota la vida, o demanar un crèdit per accedir legítimament a un esglaó per dalt del que es podria amb els particulars ingressos, son conceptes que ja es poden anar oblidant. El lloc de treball, encara que sigui a precari, actualment és tot un luxe, i de fonts d'entrada de diner extres via accèssit bancari més val que ni s'intenti, més que res perquè, si s'aconseguís, desprès ningú no pot tenir la seguretat de poder-lo tornar, cosa que encara seria pitjor.

Ara, també s'ha de començar a parlar de les entitats privades, sense cap ànim de lucre i només complint amb els buits que històricament sempre han quedat als Ajuntaments per la nostra rica vida associativa. Les administracions, a base d'aprimar-se, s'han quedat sense fons pel que no és estrictament bàsic i, malauradament, les subvencions per aquest sector, per altra banda tan important, han quedat reduïdes a la més mínima expressió. Per altra banda, per les industries, empreses i comerços primer és afrontar els seus compromisos per a seguir funcionant que poder pensar en aportacions en concepte de propaganda en allò que, fins ara, podria ser més que normal, comercial i socialment parlant. En aquest punt també s'ha d'esmentar la davallada, que finalment serà desaparició total, de les importantísimes obres socials de les nostres caixes, ja exterminades… amb motius, o sense els suficients com per arribar a fer-les desaparèixer.

Tots aquests conceptes, per altra banda tan arrelats a la nostra història i manera de viure, tan personal com col·lectivament, han passat a millor vida i, pensar-hi, tan sols farà recordar allò que va ser… però que ja no és, ni tornarà a ser.

És hora d'acostumar-nos, sigui quina sigui la nostra posició particular i social, a pensar en altres alternatives i solucions perquè el que tenim que tenir ben clar és que tot el que s'ha destruït amb les decisions polítiques en aquests darrers anys, dits de crisi, rarament tindrà capacitat, previsió de futur, ni prou ganes de reviscolar de les seves cendres.

Individualment, poques noves sortides s'albiren tret de, en el millor dels casos, poder sobreviure i, socialment, pot ser l'única opció de cara al futur puguin ser els emergents “micro-mecenatges”, però que s'orienten principalment per projectes puntuals i molt concrets, cosa que tampoc dona una solució a la supervivència d'una tasca social permanent i continuada per complir amb un projecte.

Publicat al http://www.reusdigital.cat/