Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

Un nou capítol

 D’una entrevista d’aquests dies amb el catedràtic Guillem López Casasnovas, es poden afegir dades a les ja existents en el “cas” curiós, sospitós, indignant, de les Caixes catalanes i, sobretot, […]

Xavier Guarque 03/06/2017

 D’una entrevista d’aquests dies amb el catedràtic Guillem López Casasnovas, es poden afegir dades a les ja existents en el “cas” curiós, sospitós, indignant, de les Caixes catalanes i, sobretot, pel seu volum i repercussió, de Bankia.

Entre d’altres frases determinants, el membre del Consell de Govern del B.E., diu “L’esforç polític i del B.E. que es va fer per salvar Caja Madrid no es va fer per les Caixes catalanes”.

Després d’aquest titular, va detallant que, una vegada fusionada aquesta caixa amb d’altres, en la mateixa situació, en lloc de permetre l’OPA presentada per Caixabank, “La Caixa”, Bankia es va deixar sortir a Borsa, tot i sabent el disbarat que era, i es va obligar als Bancs a quedar-se un determinat nombre d’accions… Cal dir que tots van “obeir” menys el BBVA.

I tot es va fer “per ideologia, per nacionalisme espanyol/madrileny, perquè aquest Banc no podia quedar-se’l ni una entitat catalana ni un banc estranger”… Cas molt semblant al que ja es va viure el 2006, amb Endesa i l’OPA de Gas Natural, i la frase de la Sra.Aguirre: “Antes extranjera que catalana”, ho recordem, no ?.

Amb tot, quedava oficialitzat el banc Bankia i les Caixes agrupades en ell restaven a la sort de poder ser liquidades de la millor manera possible que, malauradament, no podia ser massa respectuosa amb els seus clients de tota la vida.

En aquest punt, es fa necessari aclarir que deixar caure Bancs seria “a càrrec” dels seus accionistes, mentre que deixar caure Caixes afecta directa i exclusivament als seus depositants, als estalvis particulars.

Aquest podria quedar en un nou capítol d’una obra que l’autor, captiu dels personatges creats, no es veu capaç de deslligar-los i posar-hi el punt i final… abans de baixar el teló.

El que es desprèn d’aquest exemple és que els que volen independitzar-se, potser ja fan tard. La decisió ja fa temps que l’altra part la te pressa i ja actua en aquest sentit.