Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

un milió de raons contra la demagògia

La setmana passada varem assistir al darrer despropòsit de la brunete mediàtica de l’ABC, El Mundo i la Razón contra el Govern de la Generalitat. El motiu era la despesa […]

David Minoves
David Minoves 23/03/2009

La setmana passada varem assistir al darrer despropòsit de la brunete mediàtica de l’ABC, El Mundo i la Razón contra el Govern de la Generalitat. El motiu era la despesa en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional de Catalunya a l’Equador. El titular ja el coneixeu: “La Generalitat gasta un millón en fomentar las lenguas indígenas”. Dins les cròniques d’aquests diaris es titlla d’excessiva la despesa i se la compara amb la crisi econòmica que es viu a casa nostra.

Però aquest cop ha estat diferent per dos motius. En primer lloc, perquè CiU ha fet el joc a la llengua espanyola sobre les llengües ameríndies, consolidant la seva posició hegemònica de llengua colonial al continent americà. En segon lloc, perquè ha aparegut per primera vegada i de manera nítida i desacomplexada un discurs insolidari entre les forces polítiques parlamentàries que demana aturar la despesa en matèria de cooperació al desenvolupament. I només cal mirar l’hemeroteca d’aquests darrers dies per comprovar-ho.

El Secretari General d’Unió democràtica de Catalunya, Josep Ma. Pelegrí, declarava: “La gent no entén i t’ho diuen pel carrer: com es possible que es gasti un milió d’euros en la protecció de les llengües indígenes a l’Equador. (…) però amb el que plou al nostre país a causa de la crisi econòmica, el vicepresident Carod cau en una irresponsabilitat en l’exercici dels seus càrrecs públics, ja que moltes persones ho passen molt malament, no arriben a final de mes, o s’han quedat sense feina, i amb empreses que han de tancar i que amb aquest milió d’euros, invertit en economia productiva, podrien fer molt més.”

La veritat però és prou diferent: en primer lloc, la Generalitat aportarà aproximadament 1 milió 250 mil euros al programa Sasiku d’Enfortiment de l’Educació Intercultural Bilingüe de l’Equador en 6 anys, i no en 1. És a dir, que enguany hi destinarà poc més de 250.000 €. El projecte va començar l’octubre del 2006 i s’allargarà fins a l’octubre del 2014. Per tant, aquest milió d’euros ja està en execució des de fa dos anys i mig. En segon lloc, la cooperació catalana té en execució projectes i programes per valor de 9,4 milions d’euros a tot l’Equador per al període 2005-2010, el 48% dels quals destinats a la millora de la capacitat productiva i l’ocupació en el país. Mentre que un 15% de l’Ajut Oficial al Desenvolupament català a l’Equador es destina a educació.

Pel que fa a la idoneïtat de dedicar recursos de cooperació a l’Equador en matèria d’educació, cal recordar que el projecte Sasiku dóna compliment a dos objectius estratègics del Pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010, aprovat per unanimitat en el Parlament de Catalunya (i per tant, amb el suport també de CiU): contribuir a l’enfortiment de les identitats culturals a partir de l’educació intercultural i, si escau, l’educació bilingüe/plurilingüe. I promoure, defensar i difondre el reconeixement, l’exigibilitat i l’exercici efectiu dels drets humans, amb especial atenció als drets col•lectius i als drets econòmics i socials. Aquests objectius contribueixen a assolir dos resultats previstos al Pla Director abans esmentat: haver contribuït a incorporar l’educació intercultural i si s’escau, el multilingüisme i les llengües territorials, en els sistemes d’educació públics o amb vocació de servei públic i en tots els nivells d’ensenyament; i haver millorat les capacitats dels i les docents en aquests àmbits i la dotació de recursos didàctics en les llengües autòctones.

El projecte Sasiku es fa conjuntament amb un organisme públic equatorià, la Direcció Nacional d’Educació Intercultural Bilingüe (DINEIB), adscrita al Ministeri d’Educació equatorià. Així, s’enforteix aquesta institució, que defensa l’Educació Intercultural Bilingüe com una política pública de qualitat i que es gestiona de manera participada amb les diferents nacionalitats indígenes de l’Equador. Es garanteix el dret dels pobles indígenes a una educació en la seva pròpia llengua, que reforci la seva identitat, i es contribueix a la recuperació de llengües minoritzades mentre s’eleva el nivell i la qualitat docent del sistema d’educació intercultural bilingüe, atenent les nacionalitats indígenes minoritàries.

Sasiku era una dona líder de la nacionalitat Sàpara de l’Equador que durant tota la seva vida va lluitar i treballar perquè el seu idioma, visió del mon i la seva selva no es perdessin. Aquest és l’esperit que el Projecte Sasiku vol reconèixer i promoure, treballant amb 14 nacionalitats indígenes de l’Equador per la defensa de la seva llengua i d’una educació amb identitat pròpia, de qualitat, amb la qual poder protegir els seus territoris i forma de vida.

La cooperació catalana ja fa temps que impulsa accions encaminades a donar suport econòmic i assistència tècnica en el procés de les institucions i organitzacions indígenes en incidència en polítiques públiques sobre drets dels pobles indígenes. Així, el programa Sasiku ofereix també una llicenciatura en Gestió Pública i Lideratge adreçada a 40 líders de les nacionalitats de l’Amazònia, que tradicionalment han estat exclosos dels programes de beques existents al país. Amb aquests estudis també es pretén millorar la capacitat d’incidència de les comunitats a l’hora de defensar els seus interessos davant de petrolieres i d’altres pressions externes, molt presents a la zona, que suposen una amenaça per les seves cultures i forma de viure.

Per acabar només voldria recordar que no fa ni un mes, des de CiU es lamentaven de la lleugera reducció de la partida de cooperació per a 2009 quan es va presentar el Pla Anual de la Cooperació al Desenvolupament al Parlament de Catalunya. I quan des del govern es va respondre que calia calcular l’esforç en funció de les possibilitats financeres de la Generalitat, a ningú li va passar pel cap que l’oposició faria un canvi tant sobtat de discurs en un àmbit on sempre ha regnat el consens amb totes les forces polítiques parlamentàries. Una llàstima.