Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Spanair, un fracàs de país

|

- Publicitat -

La fallida d’Spanair deixa tocades les aspiracions nacionals catalanes. Air Comet o Air Madrid van posar en evidència que la manera com s’estaven gestionant les aerolínies espanyoles tenia molt que desitjar, però la tercera en fer fallida, la catalana Spanair, no només és una víctima més de la sobresaturació del mercat, sinó que representa un projecte nacional fallit. Un projecte on la Generalitat i La Caixa, els dos grans poders de Catalunya (polític i econòmic, s’entén), hi tenien una gran quantitat d’interessos i al final no han aconseguit el seu objectiu.
 
Spanair demostra que quan es comença una aventura s’han d’equilibrar bé els perills que aquesta comporta. Segurament, a l’hora de reflotar la companyia va primer més el sentiment que no pas la racionalitat, la rauxa catalana abans que el seny. I ara, el pou sense fons que representava Spanair per la Generalitat s’ha fet insostenible per a un govern que es veu obligat a retallar de totes les àrees de l’Administració. De fet, més clara l’aigua: en primer time radiofònic de divendres, mentre el consell d’administració prenia les últimes decisions i Soriano ja es preparava el discurs davant dels mitjans, la Generalitat va emetre el seu comunitat dient que la situació era límit i no podia posar més diners a l’aerolínia.
 
Sap greu, perquè la fallida d’un projecte com aquest és un cop dur a les aspiracions nacionals catalanes, un argument més per a tots aquells espanyolistes que veuen en Catalunya una autonomia més depenent de Madrid i sense capacitat per poder tenir un perfil econòmic propi a nivell internacional. No haver estat capaços de fer d’Spanair un referent, capaç de liderar les reivindicacions del Prat com a hub internacional, és més una derrota de país que no pas econòmica. Ja sabíem que la companyia seria molt complicat que acabés totalment sanejada, però era més complicat pensar que no hi hauria cap inversor (ni els que disposen de petrodòlars qatarians) que pogués confiar amb aquesta.
 
El país s’ha de refer. Potser, no cal anar a buscar projectes megalòmans com aquest; potser, no cal pensar en tenir una companyia aèria amb capital públic, igualment com han fet la majoria d’Estats europeus mentre ha estat viable. El teixit industrial català, de PIME’s i petits botiguers, ha de trobar aventures més raonables per poder marcar múscul. Buscar producte més consolidats, que facin honor a la història industrial d’aquest país, marques que no requereixin inversions extraordinàries perquè la història ja ha demostrat que podien ser les millors. Només equilibrant bé els riscos amb les oportunitats acabarem evitant nous casos com el d’Spanair. Nous fracassos de país, de Catalunya.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut