Ara que sembla ser que el PSOE recupera protagonisme efectiu és quan es podrà veure en que es sustenta el seu model d’Estat federal, o confederal, precedit, és clar, de la reforma a fons de la Constitución Española del 1978. Ara, sense la clau de la porta en mans del PP, és quan es podrà valorar quin punt de realitat hi ha en els seus discursos o si només es queden, com ja tenim experiència, en delirants meetings per a marcar pit.
Aquesta, la reconstrucció d’España vers un Estat federal, o confederal, pot ser una de les opcions que se’ns podria posar damunt la taula als catalans.
En el benentès de que, donat el cas, pugui ser creïble es podrà veure si la proposta arriba tard, o si encara arriba a temps de ser observada per la ciutadania catalana.
Arribat a aquest punt, el més important és no fer-nos caure en una nova versió del “café para todos” i detectar-ho a temps, tenint molt en compte de que per a poder entrar a parlar sobre un possible projecte federal, o confederal, hi ha d’haver qui es vulgui federar, o confederar. És totalment imprescindible que hi hagin subjectes jurídics i polítics sobirans, acceptats com a tals per tothom. Sense aquest requisit, tan si val la pregunta a fer.
El que si és ja més que evident és que ningú pot seguir amb l’únic patró que es va dibuixar llavors. En aquests anys tot ha canviat massa com per mantenir-se lligat a la pota de la taula. Llavors eren uns i unes circumstàncies, i els d’ara i les circumstàncies d’ara reclamen revisar, modificar, corregir, actualitzar, aquelles directrius.
També, i de manera molt especial, ha canviat a Catalunya, i si no ens deixen marxar, ni podem marxar, el que si hi ha d’haver amb tota urgència és un anàlisi a fons del tracte emprat. I no per l’efecte xantatge, si no més be perquè el motor real de l’Estat pugui seguir sent-ho en les millors condicions… És poc ?. Qui no comprengui això, sigui d’on sigui, és que estem parlant d’alguna cosa més que, particularment, per respecte, voldria descartar-ho.
Sis-plau, no ens feu la vida impossible perquè els primers que hi perdeu sou vosaltres, engatàsseu-nos -tampoc serà la primera vegada però, si pot ser, aquesta que sigui més sincera, cercant la complicitat-, captiveu-nos amb una possible millor convivència, demostreu-nos que també podeu parlar sense insultar-nos, acceptant-nos des del diferent que som… Com nosaltres us acceptem.
