Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

Un cor, un vot, un sentiment dividit

Prou complicat és decidir tirar cap a una aventura, cap a un camí incert que no té garanties plenes, com per ara topar amb l’absoluta indecisió. Més dur i complicat […]

Lluís Feliu
Lluís Feliu 26/11/2010

Prou complicat és decidir tirar cap a una aventura, cap a un camí incert que no té garanties plenes, com per ara topar amb l’absoluta indecisió. Més dur i complicat és quan decideixes aventurar-te, perquè el cor t’ho demana, i veure com la mateixa idea s’escenifica de dues maneres diferents.

A dos dies de les eleccions el vot independentista està més dividit que mai. Volem deixar de perdre el temps i apostar de forma clara i segura per la formació que ens portarà l’Estat propi, o almenys ho intentarà, però vist el panorama actual, difícil serà encertar a la diana adient.

Està clar que el canvi és necessari, necessitem un president preparat i respectable, i l’Artur Mas n’és el millor candidat. Però també necessitem que l’independentisme desacomplexat entri al Parlament, obri camí i ensenyi on hem d’anar, quin horitzó hem de perseguir.

Al món independentista la candidatura genuïna és la de Reagrupament, però la formació de Joan Laporta també ha fet els deures i el component mediàtic sembla que els ha posicionat millor a les enquestes. Ara, en mig d’una lluita fratricida podem esdevenir morts els dos germans. La feina feta durant anys se’n pot anar a norris per una baralla que l’independentisme no entén ni vol entendre.

A tocar de les eleccions, amb el temps a sobre i l’angoixa evident que provoca una indecisió paralitzant, calen més que mai accions contundents, arriscades i d’una severa responsabilitat. Els independentistes no volem perdre el temps, volem un pas ferm, una mirada endavant que conciliï la formació de Joan Carretero i la de Joan Laporta.

El proper diumenge l’amor propi s’ha de quedar a casa. Cal pensar en el bé comú i ser conscient de la divisió que s’està produint. O un dels dos partits tira enrere i dóna el seu suport a l’altre o molt probablement, la desafecció política, el desencantament i la desconfiança, enfosquiran l’alegria que tant bé ha representat els col·lectius independentistes durant aquests últims anys.

Lluís Feliu i Roé