El clam contra el decret/pla de trilingüisme del govern Bauzà, que no deixa de ser una excusa per carregar-se la immersió lingüística i anihilar la llengua catalana a les Balears, ha estat massiu. Quan ja es porten dues setmanes d’ençà de l’inici d’aquesta vaga que, al meu entendres, es pot catalogar com a històrica; la qual cosa posa de manifest la força cívica d’uns docents i de tot un poble contra un executiu que no és més que una sucursal de la Moncloa a les Illes.
No hi ha dubte que aquesta immensa marea verda a favor de l’ensenyament públic i l’escola en català, i contra l’autoritarisme, l’immobilisme i el centralisme neofranquista del PP, és un excel•lent exemple de fermesa social i radicalitat democràtica. Aquesta onada de dignitat, que encapçalen els mestres de les Illes, és un autèntic crit d’alarma contra la ignomínia d’uns governants insensibles, que s’han begut, completament, l’enteniment.
