- Publicitat -
Podria començar dient que estic trist i decepcionat, que avui Mariano Rajoy deu estar molt content amb les CUP. Però també puc fer com si res i deixar oberta amb esperança la porta a que dijous s'arregli la situació.
Podria fer veure que estic emprenyat amb el Consell d'Estat per l'anàlisi i recomanacions que va fer al Govern d'Espanya titllant-nos als catalans de moltes coses i cap de carinyosa. Però no ho faré, total, era previsible, total l'Estat fa el que ha de fer com a Estat. Sabíem que hi hauria aquest informe igual que sabem que el TC ens farà una allisada entre avui o demà perquè la premsa espanyola ja ens ho ha anunciat abans fins i tot que aquest òrgan -jurídic en diuen- s'hagi reunit.
O podria parlar de la fiscalia general de l'Estat que ha demanat a tots els cossos policials de l'Estat, també als Mossos, que estiguin alerta de tots els polítics, funcionaris i dirigents associatius i activistes catalans per possibles delictes de sedició i els denunciïn. També previsible. De fet La Razón ja va publicar un llistat amb fotos de cadascún dels diputats per assenyalar-los cosa típica d'altres temps i altres règims, només que aquesta vegada ho va fer patrocinat pel Banc Sabadell. Plantegem-nos-ho… I què dir? Doncs que estiguem alerta.
Podria comentar notícies aparentment petites com, per exemple, que en els properament no es podrà sancionar als conductors que no respectin senyals de trànsit que només estiguin en català. Així ho han decidit a l'Estat. De la mateixa manera que RTVE ha quedat exclosa de les institucions europees per 'manipular informació'. Déu n'hi do quin 'zasca' però tampoc ningú no en parlarà avui. I és que aquestes dues notícies són poca cosa si mirem el que hi ha sobre la taula.
Podria dir moltes coses avui i no vull dir massa res. Prefereixo esperar a demà dijous, il·lús de mi, encara vull tenir esperança. I malgrat tot, una bona notícia: el Parlament de Catalunya ha enviat una carta a Rajoy i a dirigents de la UE i l'ONU per notificar-lis que hem iniciat la independència de Catalunya d'Espanya. Això és motiu d'alegria, però també, veurem com acaba. Ha d'acabar bé, no pot no acabar bé, no pot acabar malament. Ho tenim tot, només cal que aguantem una mica més. Em nego a creure que ho espatllarem. No, aquesta vegada no. Aquesta vegada serem vencedors!
www.ericbertran.cat
Publicitat
