És cert que un bon cafè t'alegra el dia o et fa engegar un matí d'aquells ensopits que només faries que quedar-te al llit. I tan cert és que la majoria del cafè que pots prendre als Estats Units resulta ser aigua bruta com que no tots els cafès que pots trobar a qualsevol lloc de Catalunya són de qualitat acceptable. Aquesta reflexió, de fet, les reflexions sobre la qualitat o no del cafè, és un dels temes estrella a la mínima que surts del país i en visites un altre. El mite diu que aquí als Estats Units no es pren bon cafè. Tenim la imatge de la cambrera vestida amb davantal servint de franc aigua negra als clients, i en general, la fama és ben merescuda. Però cal reconeixer que aquest país ha tingut, i sempre té, la capacitat d'acceptar, reinventar, potenciar i fer-se seu allò que els prové de fora; la pizza, l'hamburguesa, la música , la ciència, l'art, etc. són reinventats i potenciats aquí fins i tot a un extrem que podria fregar el ridícul.
Això també passa amb el cafè. Qui no ha viatjat pel món i s'ha trobat dins un Starbucks demanant un got de plàstic ple de cafè amb gust de vainilla i un polsim de canyella? L'Starbucks, però, no és el millor lloc per a prendre cafè, per exemple, aquí a San Francisco. I fins i tot ni al Peet's Coffee, la mare californiana inspiradora de l'Starbucks on s'hi pot trobar un cafè pret-a-porter de qualitat acceptable. Si realment vols fer un bon cafè i sense tantes parafarnàlies, ves al Caffe Trieste. Sí, no ens enganyem. També és una cadena però de tan sols 6 establiments escampats per la Badia i una manera de fer diferent. El primer establiment, i el més genuí, és el del barri de North Beach, al carrer Vallejo, on s'hi solien aplegar els bohemis del moviment Beat, cineastes diversos i artistes en general, a part d'italians anònims emigrats als Estats Units. Corre la brama que el seu fundador, en Papa Gianni, provinent de Rovigno, té l'honor d'haver estés el concepte espresso pels Estats Units molt abans que en George Clooney comencés ni tan sols a parlar, i l'haver popularitzat el mètode italià de prendre cafè. El local és petit, situat en una cantonada on passa desaparcebut al turista. Dins, unes taules i cadires disposades a l'estil europeu i les parets tapades amb fotos emmarcades d'antics moments d'artistes clients fent-la petar a l'estil barceloní o parisenc de principis de segle XX, fan d'aquest lloc un espai entranyable.
[soliloquy id=”225973″]
