Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

Tres postures per a dos plantejaments

Davant els esdeveniments, a Catalunya, atenent la gent que la composen, hi ha tres postures ben definides i totes elles igual de legítimes i respectables. Una, la possible, que seria […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 21/08/2015

Davant els esdeveniments, a Catalunya, atenent la gent que la composen, hi ha tres postures ben definides i totes elles igual de legítimes i respectables.

Una, la possible, que seria una bona aposta però que mai s'ha mostrat clara i decididament i que, en qualsevol cas, necessitaria de la resta d'espanyols per constituir-se amb tots els ets i uts… i del govern de l'Estat que ho faciliti.

Les altres dues, a diferència de la primera, depenen única i exclusivament de la gent que hi viu: La de l'immobilisme, que ens sotmet a l'Estat amb l'excusa de la solidaritat ens ofega i ens anul·la la nostra identitat pròpia amb la imposada uniformitat. I la que ens obre un camí incert i ple d'incògnites, però il·lusionador, sobre tot davant el que ja sabem que hi ha en l'altre possible elecció.

Mantenint-nos en la primera d'aquestes dues, individualment no tindríem més problemes dels que podem tenir ara. Altra cosa molt diferent seria mirar-ho com a país.

Apostant per la segona, seria com començar de nou -o de bon primer- tot i sabent que tot el que es faci o s'hagi de fer és responsabilitat exclusivament nostra. Tasques que fins ara ja les “feien” altres, ara si que serien competències… de veritat, i de totalment noves com homologar-nos dintre d'Europa com a nou Estat de la Unió, amb tots els drets i tots els deures, com qualsevol altre.

Pels del primer plantejament, que estarien còmodes en un model de tipus federal, s'han pogut veure moviments reivindicatius similars al català, primer al País Basc i després a Galícia, que podrien abonar les seves esperances. Res a veure. Manifestar-se des de Galícia no passaria d'estar be com a reivindicació identitària i fer-ho des del País Basc ni s'assembla als nostres motius, principalment en quant a finançament.

Amb tot, són bons gestos per, donat el cas, poder aspirar a un Estat de països federats entre si però amb personalitat pròpia i jurídica a tots els efectes. Detall, però, que el PP ja sabem que si nega en rodó, i el PSOE ja ha tingut oportunitats per plantejar-ho d'alguna manera i no ho ha fet. Pel que fa als partits emergents, no tenim experiència i val la pena deixar-ho en interrogant, tot i que en els seus discursos ja se'ls hi pot endevinar que no ho tindrien com a màxima prioritat, que diguem. I, tots ells plegats, no és d'esperar que modifiquessin massa la consideració com un mal “de casa” la aspiració basca, i la de «problema nacional» la catalana.

Relacionats